La població estrangera a Catalunya s’ha multiplicat per cinc en els últims sis anys. Els 181.590 estrangers que constaven al padró l’1 de gener del 2000 s’havien convertit en 939.321 el gener passat. Això vol dir que fa sis anys el 2,9% de les persones que vivien a Catalunya eren d’origen estranger, mentre que el percentatge actual és del 13,1%.

“És un real boom migratori, un fenomen excepcional, i els llibres d’història en parlaran”, va plantejar ahir Andreu Domingo, subdirector del Centre d’Estudis Demogràfics (CED), que ha col·laborat en l’estudi L’estat de la immigració a Catalunya. Anuari 2005, de la Fundació Jaume Bofill. Aquest boom migratori dels últims cinc anys s’entén en un context en què destaca la bona conjuntura econòmica que ha viscut el país, però també tot un seguit de mesures legislatives – processos de regularització el 2000, el 2001 i el 2005 – que han fet més visibles els col·lectius d’immigrants.

A més del creixement quantitatiu, Domingo va subratllar que els trets més destacats dels immigrants instal·lats a Catalunya són la seva procedència de Llatinoamèrica, el rejoveniment i la masculinització. Pel que fa als orígens, s’ha accentuat la preeminència dels llatinoamericans, sobretot de l’Equador i Colòmbia, tot i que últimament han augmentat molt els immigrants de l’Europa de l’Est. Són joves perquè vénen en edat de treballar o per reagrupament familiar (30,5 d’edat mitjana, enfront dels 41,5 anys dels catalans). La masculinització (el 55,2% són homes) es fa evident sobretot en col·lectius com els marroquins i pakistanesos. Les dones són majoria, en canvi, entre els immigrants procedents de les Filipines i Colòmbia.
 
No només a Barcelona

La distribució per tot el territori català és un dels trets que diferencien la immigració d’ara de les grans onades migratòries dels anys 60 i 70 del segle passat, que es van quedar fonamentalment a Barcelona i voltants. Si un 13,1% de la població de Catalunya és d’origen estranger, en vint comarques se supera aquest 13%. L’Alt Empordà (21,9%) i la Segarra (20,3%) són les que tenen una proporció més alta d’immigrants, mentre que el Ripollès (6,3%) i el Berguedà (7,6%) són les que en tenen un índex més baix. Domingo va assenyalar que no hi ha a hores d’ara cap comarca amb un percentatge inferior a la mitjana europea, que és del 5,9%.

Els immigrants d’origen asiàtic i llatinoamericà són els que es concentren més a l’àrea metropolitana, mentre que els africans són els més difosos pel territori. L’explicació, segons Domingo, és que els col·lectius que van arribar amb més antelació, com és el cas del marroquí, s’han mogut més pel país. També hi té a veure la qüestió laboral: xinesos i filipins estan molt lligats al comerç i al sector serveis i per això es busquen la vida a Barcelona.
 
Menys ‘sense papers’

L’avanç de l’anuari de la Fundació Bofill que es va fer públic ahir indica una disminució de la població en situació irregular: l’any passat es calculava que hi havia uns 300.000 sense papers, i a principis d’aquest, 280.000. Això vol dir que la taxa d’irregularitat, segons les dades del padró, s’ha reduït del 43% del total de població immigrada al 35%.

Andreu Domingo va advertir que aquestes estimacions es fan amb el padró i que la realitat és que segurament hi ha menys irregulars. El motiu de la reducció d’estrangers indocumentats seria el procés de regularització que el govern espanyol va fer a principis de l’any passat per intentar treure a la llum l’economia submergida.