En arribar a la Casa Blanca, Joe Biden tenia clar que un dels àmbits on millor podia demostrar el canvi de paradigma als Estats Units era el del tema migratori. El seu predecessor havia fet de la política antiimmigració una marca de la casa, i distanciar – se’n era gairebé una obligació. Però les coses no són tan fàcils i els EUA tenen un sistema migratori disfuncional, agreujat per les traves de Donald Trump i la pandèmia del coronavirus. I a Biden, quan encara no suma cent dies de govern, ja li ha explotat a les mans una crisi difícil de manegar.

L’arribada d’immigrants a la frontera sud, la que comparteix amb Mèxic, complica les coses a Biden. Tot i els primers intents de revertir polítiques de l’anterior govern, com ara la supressió de programes per erradicar el sistema d’asil, comença a estar desbordat per la incapacitat de gestionar els centenars de refugiats que busquen un futur als EUA.

Un “repte majúscul”, una “situació difícil” o “molt complicada”, un “gran problema”: la Casa Blanca està utilitzant tots els eufemismes possibles per no utilitzar la paraula tabú: crisi. En culpen l’administració anterior i les polítiques draconianes contra els immigrants, tot assegurant que han “heretat un desastre”, però la realitat és que el tema és molt més profund, perenne i sense solució fàcil.

La tendència dels moviments migratoris, després del fre temporal per la pandèmia del coronavirus, no ha canviat en absolut. La pobresa, la violència i els desastres naturals empenyen els immigrants, principalment centreamericans, a fer el camí cap al nord. Les xifres de sensepapers detinguts a la frontera tornen a enfilar – se i s’acosten a les dades habituals dels últims anys.

No és res de nou, però ha canviat un factor: on abans hi havia duresa i la promesa d’un mur infranquejable, ara hi veuen bones intencions i esperança d’un tracte humanitari.