SOS Racisme va identificar 182 situacions de racisme el 2020, any en què va augmentar el percentatge de situacions no denunciades, que van passar del 32 al 46%, segons ha informat aquest dijous en la presentació del dotzè informe (In)visibles: L’Estat del Racisme a Catalunya.

Segons ha informat l’entitat, el 2020 han atès un total de 590 persones, de les quals 418 es van dirigir per primera vegada a SOS Racisme, i han identificat 182 d’aquestes situacions com a constitutives de racisme, de les quals 83 no s’han pogut denunciar i 99 han estat denunciades i assumides com a casos nous el 2020.

Des de SOS Racisme han explicat que encara existeixen 172 casos d’anys anteriors que encara estan oberts i pendents de resolució, i que aquest any han apostat per un nou format de l’informe amb una revista interactiva formada per articles, dades i relats reals, i una versió web més desenvolupada.

En aquesta edició, l’entitat ha destacat tres temes “que han marcat el 2020”: la repercussió de la pandèmia en els casos de racisme estructural, la violència i la repressió policial, i el dret a l’habitatge, que consideren que “encara és un privilegi per a moltes persones”.

SOS Racisme Catalunya ha remarcat que l’informe té com a objectiu denunciar públicament les situacions discriminatòries i racistes, sensibilitzar i conscienciar la societat, i incitar les administracions catalanes que planifiquin polítiques públiques per “la igualtat de drets i oportunitats”.

Els portaveus de l’entitat han indicat que el 2020 ha estat “convuls” per la pandèmia, i que el confinament ha marcat els àmbits on s’ha donat el racisme i el nivell d’infradenúncia, que s’han concentrat en les actuacions per part dels cossos de seguretat pública i les situacions entre veïns.

Per això, l’entitat ha emfatitzat que el confinament domiciliari el 2020 ha incrementat les situacions relacionades amb seguretat pública i particulars, que han sumat un 50% del total de casos.

L’informe ha revelat que la tipologia de situacions no denunciades han estat els abusos i discriminacions per membres de seguretat privada (60%), les discriminacions en drets socials (55%), les agressions i abusos per part de cossos de seguretat pública (54%), i entre particulars (44%).

Les dades presentades han exposat que el principal motiu pel qual les persones que s’han dirigit a SOS Racisme i no han seguit amb el procés de denúncia ha estat el recel cap al sistema i la seva impunitat en un 39% de les situacions, i el 27% per la vulnerabilitat d’algunes de les persones.

L’informe s’han completat amb una anàlisi sobre les dades recollides per Said (Servei d’Atenció i Denúncia) durant tot l’any, que va seguir actiu durant el confinament efectuant entrevistes telefòniques i virtuals, a part de mantenir el servei per correu, la web i missatgeria instantània.

La coordinadora del Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme, Alicia Rodríguez, ha afirmat que “el 47% de persones estan regularitzades, mentre que el 36% tenen nacionalitat espanyola, i és important remarcar que només un 5% es troben en situació irregular”.

“Aquesta situació ens porta a la conclusió que també existeix discriminació cap a ciutadans espanyols, l’estabilitat administrativa facilita la denúncia, i que no identifiquem un gran nombre de situacions en els col·lectius que són més propenses a patir – les”, ha afegit Rodríguez.

Gemma Ferreón, coordinadora d’Incidència de SOS Racisme, ha expressat que “els carrers buits han fet créixer les agressions perquè faltaven testimonis, i els polítics han seguit amb el seu racisme institucional, lleis racistes i els seus discursos dirigits ’als i les espanyoles’, excloent – hi els migrants”.

SOS Racisme ha manifestat la seva intenció de compartir aquestes reflexions i que les seves dades serveixin com a “eina de denúncia i incidència en els col·lectius, les entitats i les persones que lluiten diàriament contra el racisme”.