Més enllà que el foc s’hagi iniciat a partir d’una espelma, diverses entitats van més enllà a l’hora de buscar l’arrel que explica la situació viscuda la darrera nit a Badalona, on l’incendi a una nau industrial abandonada ha provocat la mort d’almenys tres persones i ferides a una vintena. La crisi de l’habitatge, una desigualtat creixent que s’ha eixamplat els darrers mesos a amb la pandèmia de la Covid-19 o el racisme institucional són alguns dels elements citats per organitzacions com SOS Racisme o la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya. Aquesta darrera entitat considera que l’incendi posa de manifest la “crisi greu de l’habitatge” que hi ha a Catalunya. “El que ha passat a Badalona evidencia com la manca d’accés a un habitatge digne està impactant en els col·lectius més vulnerables”, assegura en un comunicat.

Paral·lelament, desenes de persones s’han concentrat aquesta tarda a la plaça de la Vila de la ciutat per reclamar una “vida digna”. Convocats per entitats com TopManta, el Sindicat Manter o Tras la Manta, entre els assistents hi havia supervivents de l’incendi. Els manifestants han marxat des de la cruïlla dels carrers Tortosa i Guifré, on es troba la nau sinistrada, fins al centre de Badalona i d’allà han recorregut alguns carrers amb pancartes en què es podien llegir missatges com “Vida digna. Habitatge. Salut. Treball”, “Immigració no és delicte” o “Black lives matter”.

També han reclamat l’accés als drets bàsics, com els subministraments de llum o aigua, han denunciat la dificultat d’aconseguir una “vida digna” per la falta de documents i han reclamat que no es els criminalitzi. La marxa ha comptat a més amb el suport de més d’una desena d’entitats socials i formacions polítiques com la CUP, La Forja, el Sindicat de Llogaters de Badalona, ​​Stop Maremortum, o Sant Roc Som Badalona, ​​entre d’altres.

Pel que fa a la denúncia de la Taula del Tercer Sector, també avisa que la Covid-19 ha “agreujat encara més” la pobresa i les desigualtats. La Taula calcula que abans de la pandèmia hi havia un milió de persones en exclusió residencial a l’entorn de Barcelona. En els primers mesos de la pandèmia, les entitats socials abocades a l’emergència social derivada de la pandèmia han multiplicat per dos les sol·licituds d’ajuda per cobrir les despeses de l’habitatge, assegura la Taula. A parer de la plataforma, que agrupa més de 3.000 entitats socials catalanes, l’emergència de l’habitatge que hi ha “colpeja sobretot” a persones que no tenen alternativa habitacional i es veuen “obligades a viure en infrahabitatges”.
L’incendi de Badalona “també evidencia” com l’exclusió social “encara és més gran” en les persones migrades, així com les dificultats “greus” que tenen per accedir a un habitatge. L’entitat cita l’nforme Insocat d’ECAS del gener del 2020 per afirmar que la taxa de risc de pobresa o exclusió de les persones migrades procedents de països extracomunitaris és del 54% enfront del 18% de la població nascuda a l’Estat espanyol o el 19% de la nascuda a altres països de la Unió Europea. Per pal·liar la situació, l’entitat reclama ampliar de manera urgent el parc d’habitatge social i l’aprovació d’altres mesures com la renda bàsica.

SOS Racisme veu l’Ajuntament com a “còmplice necessari”
SOS Racisme ha atribuït al “racisme institucional”. L’ONG considera “còmplice necessari” l’Ajuntament de Badalona i el seu alcalde, Xavier Garcia Albiol (PP), per “promoure els discursos d’odi i xenofòbia envers una part de la població” i de desviar el focus d’atenció “cap a l’incivisme i la suposada delinqüència”. En un comunicat, l’entitat també acusa la Generalitat de la “manca de polítiques” que garanteixin l’accés a un habitatge" i del “col·lapse de la mesa d’emergència”. I també apunta al Govern estatal per “negar-se a regularitzar” les persones en “situació administrativa irregular”.
A parer de l’organització, els esdeveniments són “conseqüència directa” d’un sistema “capitalista, classista i racista” que “vulnera els drets econòmics, socials, culturals de les persones migrades”, i acusa les diferents administracions de fer-ho “sistemàticament”.

Investigació d’ofici del Síndic
D’altra banda, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha obert una investigació d’ofici amb relació a l’incendi. Ribó ha demanat a l’Ajuntament de Badalona des de quan tenia constància de l’ocupació de la nau, quantes persones hi vivien, la seva situació d’acord amb el padró municipal i si els constava la presència d’infants. També demana saber quines actuacions s’han fet per resoldre la situació, especialment des de serveis socials, així com si s’havien fet controls policials a la nau per detectar-hi infraccions, el grau de conflictivitat al barri i si hi ha hagut coordinació amb altres cossos.

També s’ha adreçat a la Direcció General de la Policia si coneixien la situació i quines mesures s’han engegat des de l’incident, com per exemple l’actuació de la unitat de mediació, i a la Delegació del Govern espanyol, per saber si s’havia abordat amb la resta d’administracions i agents implicats un pla estratègic per engegar un procés de regularització de les persones migrades que hi residien.

Efectius dels Bombers treballant en les tasques d’extinció de l’incendi en una nau abandonada i ocupada a Badalona la nit del 10 de desembre del 2020.
Confirmada una tercera víctima mortal a l’incendi de la nau de Badalona
ACN
Més finançament del Govern
Finalment, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat transferirà a l’Ajuntament de Badalona aquest any 750.000 euros addicionals per polítiques de sensellarisme a la ciutat. Aquest finançament extraordinari també ha de servir per treballar en una resposta a mig i llarg termini per disposar de places per a persones sense llar de manera estable a la ciutat. Els recursos oferts ara per Treball, Afers Socials i Famílies se sumen a dues convocatòries més per polítiques de sensellarisme, una del juliol i una del novembre, a través de les quals l’Ajuntament de Badalona ja havia disposat de 339.000 euros aquest 2020.