Després de més de dues setmanes de greu crisi migratòria a les Canàries, l’executiu espanyol va fer ahir el primer gran desplegament de ministres en diferents fronts per agafar el rumb d’una gestió que manté encara 1.750 immigrants al moll del port canari d’Arguineguín, i uns 1.300 més allotjats en places hoteleres.

Els ministres de Migracions, José Luis Escrivá, i el de Transports, José Luis Ábalos, van viatjar a les illes per presentar diferents mesures “temporals d’emergència” respecte dels més de 2.000 immigrants que ja són a les Canàries i els que puguin arribar en les properes setmanes. Així, d’ara i fins a finals d’any s’habilitaran unes 6.000 places en tendes en campaments d’urgència a Gran Canària, Tenerife i Fuerteventura per allotjar – hi els immigrants que ara són en uns disset complexos turístics. I també es treballarà per dotar unes 7.000 places més en edificis prefabricats més endavant. Els campaments s’aixecaran en sòl cedit per alguns ajuntaments, el Ministeri de Defensa i Bankia, i seran finançats amb fons europeus. A més, també es reforçarà el personal de Salvament Marítim i s’obrirà un centre d’emergència per millorar la coordinació de les administracions. Una gestió sobre la qual la ministra de Defensa, Margarita Robles, en una entrevista a TVE, va assegurar ahir que “potser” cal que el govern espanyol faci “autocrítica” perquè “en algun moment [les condicions al moll] no eren les adequades per a éssers humans”.

Tot plegat, però, no sembla que faci desistir d’intentar una vida millor a Europa milers de ciutadans de diferents països africans que s’embarquen des de les costes del Marroc fins a les Canàries, procedents de tot el Sahel i el mateix Marroc. El ministre de l’Interior, Fernando Grande – Marlaska, va viatjar ahir a Rabat per entrevistar – se amb el seu homòleg marroquí. Oficialment, un viatge per augmentar la cooperació entre tots dos estats en qüestions d’immigració.

La meitat dels arribats a les Canàries –quasi 19.000 persones des de començament d’any, entre ells 2.000 menors d’edat– són marroquins. En el centre de la negociació hi ha un major control fronterer, però també l’establiment d’un mecanisme de repatriació de marroquins al seu país, que fins a la pandèmia funcionava “per vaixell, avió i per terra”, segons diverses fonts, però sobre les quals cap dels dos estats ha donat mai ni xifres ni gaires detalls. A la sortida de la reunió, Grande – Marlaska també va optar per continuar el silenci sobre si hi ha algun tipus d’acord amb el Marroc. Es va limitar a dir que entre el 2018 i el 2019 el flux migratori irregular entre tots dos estats havia caigut a la meitat. I a recordar que “la política migratòria és del conjunt de la UE i és integral”. La visita coincideix amb la represa del conflicte armat a l’excolònia espanyola del Sàhara Occidental, però el ministre es va limitar a dir que no n’havien parlat: “Per a Espanya, el Marroc és un país amic i un soci molt proper i rellevant.”