No cal ser gaire perspicaç per adonar – se que l’extrema dreta ha decidit no convertir – se en un espectador passiu de la crisi del coronavirus. En un context com l’actual, en què ja són diversos els símptomes que fan entreveure que una part de la ciutadania no encaixarà dòcilment –més aviat al contrari– mesures dràstiques com ara un segon confinament, el terreny sembla més que abonat per a aquells moviments que plantegen receptes de trencament amb la política tradicional. “Un segment dels ciutadans ara mateix se senten enganyats per uns partits que, a més, els tracten com si fossin criatures, a còpia d’eslògans buits. I quan el sistema fracassa, el feixisme sempre creix”, reflexiona Xavier Rius, periodista expert en la matèria.

En aquest escenari propici, l’historiador Carles Viñas, també especialitzat a analitzar què és i amb quins codis es mou la ultradreta, detalla que el que fa és intentar treure rèdit del cataclisme que ha provocat la pandèmia a través de diversos fronts. “D’entrada, hi ha Vox, que voldria crear un context polític propici amb tot el que està passant”, exposa Viñas. La traducció pràctica d’això seria exercir una oposició ferotge a mesures com l’estat d’alarma, i ja no diguem a un nou confinament, que, a més, en tot moment són presentades com un atac a la “llibertat” col·lectiva i individual. Si això, a més, ho fa un govern d’esquerres que sistemàticament és equiparat a una dictadura comunista, el relat ja és rodó.