La població d’origen immigrant ja representa al voltant del 12% dels residents a Catalunya. Més de la meitat d’aquests estrangers són dones i la gran majoria estan en edat fèrtil. Una realitat que planteja nous reptes pel que fa a la salut sexual i reproductiva, ja que, per motius culturals, religiosos, socials i econòmics, sovint aquestes dones no accedeixen als serveis sanitaris de planificació familiar ni als mètodes anticonceptius. Una dada que il·lustra aquest dèficit és l’elevat nombre de dones immigrants que han de recórrer a l’avortament. La presidenta de la Societat Catalana de Contracepció, Rosa Ros, va recordar ahir que el 40% de les dones que demanen suport econòmic per interrompre un embaràs són immigrants, la major part de l’Amèrica Llatina.

La situació de les dones immigrants serà un dels temes centrals del vuitè congrés de la Societat Espanyola de Contracepció, que se celebra a partir de demà a Barcelona. Segons la presidenta del congrés, Paca Martínez, la demanda d’avortaments d’aquest col·lectiu és “un símptoma clar de les dificultats d’accés als mètodes anticonceptius”. De fet, la meitat de les dones immigrants que van demanar ajuda per avortar no havien fet servir mai cap mètode anticonceptiu.

D’altra banda, el vicepresident del congrés, Santiago Barambio, va alertar de l’augment d’avortaments clandestins – “un fenomen difícil de quantificar” – , dels quals són víctimes les dones estrangeres. “Això confirma que hi ha problemes d’accessibilitat, perquè si no n’hi hagués, no es veurien obligades a passar per això”, va afirmar. Barambio va recordar que hi ha comunitats de l’Estat espanyol que financen l’avortament legal, mentre que a Catalunya només existeix l’opció de demanar ajudes – a través de la fundació Salut i Família – sempre que no es disposi de mitjans econòmics.
 
Mort i patiment

Segons la doctora Rosa Ros, “la salut sexual i reproductiva continua provocant massa morts i patiment”. Un exemple dels riscos que corren moltes dones immigrants es dóna entre el col·lectiu de les d’alguns països de l’Europa de l’Est. Segons Santiago Barambio, durant molts anys a aquestes dones els van dir que la píndola era dolenta per a la salut i han fet servir l’avortament “com a mètode anticonceptiu”. Per això no és estrany trobar dones d’aquests països que ja han passat per sis o set interrupcions de l’embaràs.

L’any 2003 a Catalunya es van practicar 16.605 interrupcions legals de l’embaràs, segons dades de l’Idescat: el 40% en noies de menys de 24 anys.