Bona part de la societat grega estava ahir pendent d’una sentència que tancava quaranta anys d’impunitat per al partit més violent de l’extrema dreta del país, Alba Daurada. El Tribunal d’Apel·lacions d’Atenes va fer públic, a mig matí i amb milers de persones concentrades a les seves portes, que la seva cúpula no dirigia una organització política sinó “criminal”.

La històrica sentència del judici col·lectiu més important a l’extrema dreta des de Nuremberg ha tardat cinc anys i mig, però supera les expectatives de tots els partits i dels moviments antifeixistes grecs. De fet no es jutjava directament l’organització, sinó els seus dirigents, acusats i finalment declarats culpables d’assassinats, atacs, intimidacions, rentat de diner i possessió d’armes. El seu fundador, Nikolaos Mijaloliakos, i sis líders més d’Alba Daurada van ser declarats culpables de dirigir una banda criminal, i divuit més –la majoria exdiputats–, culpables pel fet de pertànyer a una organització neonazi que actuava coordinadament per cometre delictes. Encara no s’han fet públiques les penes que se’ls imposaran, ni tampoc la sentència per a la majoria dels acusats en la macrocausa, 68 persones entre militants i dirigents.

El judici es va encetar el 2015 per l’assassinat del raper antifeixista Pavlos Fyssas, dos anys abans i a mans d’un militant del partit, que ho va confessar. Després d’anys de persecució i violència contra immigrants, comunistes, anarquistes i militants antifeixistes, la cúpula d’Alba Daurada va ser detinguda. El tribunal considera també tots els acusats culpables de l’intent d’assassinat, el setembre del 2012, de diversos pescadors egipcis i de l’atac, l’any següent, a un grup de militants del sindicat comunista PAME.

Aquests anys van ser els de més auge d’Alba Daurada, un partit neonazi violent fundat el 1980, que va saber explotar la greu crisi econòmica del 2008 i les dràstiques retallades imposades per la Unió Europea i els creditors al país. Alba Daurada va entrar a les institucions en les eleccions locals del 2010, quan va obtenir un representant a l’Ajuntament d’Atenes, després d’un any protagonitzant atacs contra els immigrants. La violència xenòfoba es va estendre fins al 2012, amb dotzenes de comerços regentats per immigrants destrossats i centenars de ferits, davant la passivitat policial i els xocs amb els antifeixistes. En paral·lel, Alba Daurada va emprendre mesures discriminatòries i populistes. Com ara el repartiment d’aliments per a persones amb pocs recursos econòmics, però només les gregues.

El maig del 2012, el partit va aconseguir el 7% dels vots, i va entrar així al parlament amb 21 diputats. Dos anys després i en les eleccions europees, Alba Daurada va aconseguir el millor dels seus resultats: el 9,4% dels vots, fet que el va convertir en el tercer partit grec en representació. L’any següent encara va repetir l’èxit, i en les generals del setembre va tornar a obtenir el 7% dels vots. Malgrat això, l’inici del procés judicial que ahir es va sentenciar i el focus públic van aconseguir que Alba Daurada deixés aquell mateix any tant les agressions com el repartiment d’aliments.

La sentència va ser rebuda entre l’alegria manifesta i l’alleujament per tots els partits parlamentaris grecs. El primer ministre, el conservador Kyriakos Mitsotakis, va assegurar que compartia com a ciutadà la satisfacció pel reconeixement de l’activitat criminal d’Alba Daurada. Per Mitsotakis, la sentència “tanca un període traumàtic de la vida pública del país”.