L’endemà del centenari del dret al sufragi femení als Estats Units i en un any en què ha renascut la reclamació de la justícia racial, la senadora Kamala Harris va fer història acceptant la nominació del Partit Demòcrata a la vicepresidència. Harris és la primera dona negra (i amb orígens asiàtics) a formar part d’una fórmula electoral, una fita sense precedents, responsabilitat que va aprofitar per, en el seu primer discurs, carregar contra el racisme sistèmic als Estats Units, per al qual “no hi ha vacuna”, i per insistir, com ha estat fent tot el Partit Demòcrata durant aquesta setmana de convenció, en la urgència i el “punt d’inflexió” que suposen les eleccions del novembre.

“El fet que jo sigui aquí aquesta nit és el testimoni de la dedicació de generacions anteriors a mi, dones i homes que van creure fermament en la promesa d’igualtat, llibertat i justícia per a tothom”, va dir, ja coronada com a mà dreta de l’exvicepresident Joe Biden, conscient de la fita que ha assolit i compromesa a fer el que calgui per canviar el rumb del país.

Era evident que Harris atacaria Donald Trump, a qui va acusar de ser un president “que transforma les tragèdies en armes polítiques” i que ha dut el país al “caos” per culpa de la seva incompetència i insensibilitat. Però qui va llançar més dards contra l’actual inquilí del Despatx Oval va ser el seu predecessor, Barack Obama, que, en un discurs sense precedents, per la duresa i l’absència de filtres, va acusar l’actual mandatari de “destrossar la democràcia si és el que cal per guanyar”.

“No ha demostrat que es prengui la feina seriosament, ni que senti el pes del càrrec. No ha mostrat interès per posar – se a treballar, per buscar punts de trobada, per utilitzar el magnífic poder del càrrec per ajudar algú més enllà d’ell mateix o els seus amics ni per tractar la presidència com una cosa diferent d’un reality show qualsevol que pugui fer servir per obtenir l’atenció que anhela”, va etzibar.

Va ser un discurs electoral que semblava més un missatge a la nació, en el qual va disseccionar els perills que ha provocat Trump amb les seves polítiques, i un advertiment del que pot passar si se li concedeixen quatre anys més de poder. Per Obama, està en joc “la democràcia” nord – americana, i d’aquí ve el prec insistent durant tota la vetllada de la necessitat de sortir a votar.