Aquests dies estem vivint una febre per enderrocar estàtues de personatges amb un historial racista com ara la del traficant d’esclaus Edward Colston, a Bristol, i la de líders de la Confederació, als Estats Units. Hi ha casos, com a casa nostra amb els símbols franquistes, que no admeten gaire discussió a ulls d’un demòcrata sobre la conveniència de retirar – los i d’altres, com ara el de Winston Churchill, a Londres, que, com a mínim, requereixen un debat. D’aquest moviment antiracista global en pot sortir una reflexió molt enriquidora sobre el passat colonial de les potències occidentals, però també es pot caure en el ridícul, com en el cas de la retirada de la pel·lícula ‘Allò que el vent s’endugué’, una nova víctima de la ultracorrecció política.