La indignació nascuda als Estats Units contra el racisme arran de la mort de George Floyd a mans de la policia s’ha escampat ràpidament arreu del món i, en particular, a Europa, on molts ciutadans posen en qüestió la conveniència de la presència, a l’espai públic, de monuments en memòria de personatges de trajectòria xenòfoba. Aquest és el cas del monument a Edward Colston, propietari de la Royal African Company, empresa que al segle XVII es va enriquir amb el trasllat de prop de 80.000 persones, entre homes, dones i nens, que eren duts d’Àfrica a Amèrica a fer d’esclaus. Un grup de manifestants va arrencar diumenge l’estàtua del carrer on estava situada, a la localitat anglesa de Bristol, la van dur al port i la van llançar al mar. Les imatges han fet la volta al món pel seu valor simbòlic i han provocat una gran controvèrsia al Regne Unit.

L’alcalde de Bristol, Marvin Rees, va reconèixer ahir que la retirada de l’estàtua de Colston no li ha provocat cap “sentiment de pèrdua”. “No faré veure que l’estàtua d’un comerciant d’esclaus a la ciutat on he nascut i he crescut no era una ofensa per a mi i per a gent com jo”, va explicar l’alcalde, que és negre. Enmig de l’onada d’indignació internacional contra el racisme “hi va haver gent que va sentir la necessitat d’enderrocar l’estàtua”, hi va afegir Rees, que va admetre que, en algun moment, quan s’hagin calmat les aigües, es recuperarà l’estàtua del fons del port i es durà a un museu de la ciutat.

L’acte dels manifestants antiracistes de Bristol i la inacció de la policia, que va optar per no intervenir, no ha agradat gens al primer ministre, Boris Johnson, que, segons va dir ahir el seu portaveu, considera que l’acció va ser un “acte criminal”. “El primer ministre entén perfectament la força del sentiment [dels manifestants], però en aquest país resolem les nostres diferències de manera democràtica i si la gent volia que es retirés l’estàtua hi ha mecanismes democràtics per fer – ho”, va afirmar el portaveu, que va advertir que la policia perseguirà les persones responsables dels fets.

La indignació per la presència de monuments de personatges racistes també amenaça l’efígie del rei Leopold II, conegut pels seus excessos a l’antic Congo belga. Els partits majoritaris del Parlament de Brussel·les demanaran al govern de la capital belga que estableixi un grup de treball per “descolonitzar” l’espai públic de la regió a través de la revisió i l’eliminació dels noms de carrers i places que continguin referències a la història colonial del país, especialment al rei Leopold II (1835 – 1909). Segons la premsa local, està previst que aquests partits sol·licitin una proposta de resolució al Parlament de Brussel·les per establir un comitè directiu d’experts que treballin en la contextualització i/o trasllat als museus de les restes colonials que hi ha a la regió.

La iniciativa arriba després que els darrers dies diverses estàtues del rei Leopold II hagin aparegut pintades de color vermell i s’hagi posat en marxa una iniciativa ciutadana que recull signatures perquè es retirin les efígies del monarca, famós per haver explotat els recursos naturals del Congo colonial durant anys i responsable d’entre 10 i 15 milions de morts en aquell país.