Ningú s’imagina anant a demanar menjar i haver de fer una cua immensa davant una entitat social o una parròquia per una bossa amb productes bàsics. Però la realitat és que li està passant a molta gent que mai abans havia hagut de demanar ajuda. La vida dona moltes voltes i un dia no se sap com et quedes sense feina, has d’emigrar o senzillament et separes i els teus ingressos que ja no eren suficients cauen en picat i et quedes en una situació precaríssima. Sense menjar i sense una llar digna. Hi ha milers de casuístiques però la realitat és que acabar sent molt pobre li pot passar a tothom. Fins i tot als que ara són rics els pot passar. Seria bo que ho entenguessin quan es queixen de l’ingrés mínim vital.