Més de 50 milions de persones van haver de fugir de casa seva l’any passat, la majoria a causa de la guerra, i altres per desastres naturals. La xifra (50,8 milions) és la més gran mai registrada fins ara i superior en 10 milions a la del 2018, segons els càlculs de l’Observatori de Desplaçament Intern, una organització que forma part del Consell Noruec de Refugiats.

La violència va obligar a marxar 45,7 milions de ciutadans de 61 països. Els dos epicentres mundials de refugiats dins les fronteres dels respectius estats continuen sent l’Àfrica subsahariana i l’Orient Mitjà. Malgrat això, el nombre de desplaçats per conflictes va baixar l’any passat en aquesta regió africana, amb un descens de 2 milions, però encara amb 8 milions de refugiats interns. A escala mundial, la regió africana ha passat d’acollir el 36% de desplaçats interns a menys del 25%.

Per contra, aquest observatori aprecia una nova onada de desplaçaments forçats a Centreamèrica i Sud – amèrica, on a més hi ha escassetat de registres, “així que assumim que les xifres que oferim estan per sota de la realitat”. Per exemple, Mèxic només va informar de 7.000 nous desplaçats, a causa de les accions dels grups paramilitars, càrtels de la droga i grups d’autodefensa, però és evident que la xifra és molt més gran. A Guatemala, Hondures i El Salvador el problema és agut, i només en aquest darrer país –l’únic que documenta els desplaçats interns– els nous casos es van enfilar fins als 454.000 desplaçats per les amenaces, extorsions i assassinats de les bandes criminals. Síria (1,8 milions), la República Democràtica del Congo (1,6), Etiòpia (1 milió), Burkina Faso i l’Afganistan encapçalen el trist rànquing a causa dels conflictes.