La Generalitat tindrà per primera vegada competències en immigració, si bé no seran completes. La negociació d’aquesta matèria ha estat difícil perquè la immigració estrangera ha passat de ser una anecdòta a esdevenir un fenomen de primera magnitud, i l’Estat és molt reticent a cedir – ne el control. Per contra, la necessitat de les institucions catalanes d’assumir les màximes competències en immigració són urgents, per la simple raó de tenir els mínims ressorts per assegurar un model d’integració cohesionat. I des d’aquest punt de vista, quasi tan important com l’acollida és el paperam, i en definitiva davant de qui els immigrants fan les cues. Que vol dir qui els dóna els papers, qui els fa d’interlocutor oficial.

D’aquí partien doncs CiU, el PSC, ERC i ICV a l’intentar crear una finestreta catalana, una proposta que es complementa amb les competències exclusives en política d’integració. En aquest darrer apartat la Generalitat tindrà les mans lliures i el nou Estatut regula que podrà fer una llei sobre acollida i integració, en la qual sobre el paper es podran posar els requisits per al manteniment de la cohesió nacional.

El problema han estat les competències sobre l’entrada i sobre la residència dels immigrants. El PSOE considera que la Constitució les reserva a l’Estat. I per tant no va acceptar la proposta dels partits catalans, perquè considerava que anava massa enllà, posició en la qual els socialistes van rebre el suport entusiasta del PP.
 
Contingent d’immigrants

No obstant, després de multiples negociacions el PSOE, CiU i ICV van consensuar que la Generalitat posés un peu dins les dues matèries, amb una redacció mil·limetrada que ens retorna a la tesi del got mig ple o mig buit. L’Estat seguirà determinant els contingents d’estrangers, però a partir d’ara la Generalitat hi prendrà part de forma preceptiva prèviament a través de la futura comissió bilateral Generalitat – Estat. I el redactat també apunta que la Generalitat participarà en les decisions de l’Estat sobre immigració que tinguin una “transcendència especial” per a Catalunya.

Però la Generalitat tindrà competències executives per concedir els permisos de treball dels immigrants. El redactat precisa que això s’haurà de realitzar en coordinació amb les funcions de l’Estat, però alhora puntualitza que reservarà al govern català conceptes decisius. Entre aquests, cita la tramitació i la resolució de les autoritzacions inicials de treball, i el règim d’inspecció i de sanció. Dues matèries sobre les quals fins ara la Generalitat no en tenia ni veu ni vot.

El que en podríem dir competències d’acollida dels immigrants, el nou Estatut les atorga en exclusiva a la Generalitat. Inclou en això les actuacions sociosanitàries i d’orientació, cosa que a la pràctica no és una gran novetat perquè el govern català ja les duia a terme habitualment.

El redactat precisa que la Generalitat podrà fer política d’integració, i també fa una referència al retorn de catalans emigrats anys enrere. En aquest aspecte, assenyala que la Generalitat promourà i integrarà els retornats, els podrà ajudar, i podrà aplicar mesures que en facilitin el retorn. Aquesta va ser una proposta impulsada inicialment per ERC, que els altres partits van acceptar.
 
No a la multiculturalitat pura

El nou Estatut no prejutja el model concret a aplicar respecte a la immigració, però sí que l’emmarca en la integració. Així implícitament es descarten altres vies assajades a Europa com la multicultural pura. Els promotors del projecte situen com un punt essencial del text, al costat dels permisos de treball, la llei que podrà fer el Parlament català regulant un marc de referència per “a l’acollida i la integració” dels nouvinguts.

Algunes formacions són partidàries d’incloure aquí els criteris que s’estan adoptant a alguns països europeus, com Holanda o els nòrdics, que reclamen coneixements de la identitat i de l’idioma nacional com a condició per atorgar papers. Potser per la gran transcendència que té aquesta qüestió a la Catalunya actual, ni durant la discussió de l’Estatut al Parlament ni en el posterior debat a les Corts, la immigració no va ser objecte de grans divisions entre els partits.

Tot i que hi ha visions diferents en alguns aspectes, com el fet que ICV demanava el dret de vot dels nouvinguts, proposta que no va prosperar, el parer dels altres partits és bastant coincident. S’ha esgotat el discurs del papers per a tothom dels anys 90, per excessivament simplista, davant l’onada d’immigrants dels últims anys. El nou Estatut parteix dels criteris integracionistes, i especifica que els residents a Catalunya no només tenen drets, sinó també deures. Una via que alguns volen usar per garantir el català com a llengua comuna. Tot i que en el tram del Congrés el deure de conèixer – lo va quedar limitat als ciutadans catalans i no pas a tots els residents.