L’organització mèdica internacional Metges sense Fronteres (MSF) ha fet un pas inèdit en la seva trajectòria per la greu crisi sanitària que ha provocat la pandèmia del SARS CoV – 2 també als països més desenvolupats. Amb l’experiència de dècades d’haver de fer atenció mèdica en països amb pocs mitjans i una infraestructura sanitària deficient, MSF ha assessorat i supervisat la instal·lació en pavellons i fires de les extensions hospitalàries que s’han hagut d’aixecar per atendre milers d’infectats a Catalunya i a Madrid. Són 65 persones a l’Estat, de les quals una quinzena han col·laborat a Catalunya en el disseny i la instal·lació dels hospitals de campanya adjacents als del Mar i Vall d’Hebron de Barcelona; Can Ruti de Badalona; Taulí de Sabadell, i els hospitals d’Igualada i Vic, entre altres centres, i també de l’hospital de “gran capacitat” de Fira de Barcelona.

El president a l’Estat espanyol de l’organització, David Noguera, explica que el 14 de març es van oferir a les autoritats sanitàries en comprovar que, com a Itàlia, aquí “l’epidèmia havia afectat el propi sistema sanitari a un nivell tan alt que estava reduint moltíssim la seva capacitat de resposta”.

Després de diversos contactes, tant la Generalitat com l’Ajuntament de Barcelona van decidir impulsar el model d’extensió hospitalària. Són unitats d’hospitalització externa amb l’objectiu de descongestionar especialment les urgències atenent pacients moderats però també alguns de greus perquè l’hospital es pugui centrar en els casos més difícils. Són els mateixos hospitals els que gestionen les unitats amb personal propi i amb el reforç de personal extern convocat tant per la Generalitat com pels ajuntaments. L’equip de MSF no atén pacients, sinó que forma i assessora al personal mèdic en determinats aspectes.

A la pregunta de si van poder disposar de prou equipament mèdic per a pacients i personal quan es van muntar aquestes extensions, la resposta és que “es va treballar constantment des de tots els actors implicats perquè no faltés res d’imprescindible, des d’oxigen fins a material de protecció personal”.

No utilitzen l’expressió “hospital de campanya” per referir – se a aquestes extensions perquè consideren que les fires i els pavellons equipats del nostre país no es poden comparar amb els terrenys erms en què, sovint, han d’aixecar hospitals, per exemple, per a refugiats de països en guerra.

MSF fa temps que treballa en països desenvolupats però atenent població en risc d’exclusió i sense accés a l’atenció sanitària, com és el cas dels refugiats a Itàlia i Grècia, o també d’immigrants i menors no acompanyats a França i Bèlgica, i fa més de quinze anys van tenir a l’Estat espanyol programes d’atenció a immigrants sense permís de residència i d’atenció a les platges a Andalusia o Canàries. “Sens dubte, mai havíem intervingut en països amb recursos per una situació com l’actual de col·lapse dels sistemes sanitaris. És una situació inèdita“, conclou Noguera.

En aquesta situació inèdita, a Itàlia estan treballant en el control d’infeccions a l’epicentre de l’epidèmia de la Llombardia fins i tot amb un grup reduït de personal d’atenció mèdica però també a la regió central de Les Marques atenent les residències de gent gran. A França, Bèlgica, Noruega, Holanda o Suïssa, MSF fa papers diferents segons l’impacte de la pandèmia, però arreu se centra en les poblacions en risc d’exclusió i s’ha preparat per a la possible derivació de pacients amb símptomes similars a la Covid – 19.