La primera víctima a molts llocs del món de l’estigmatització xenòfoba va ser la comunitat asiàtica. El virus havia sorgit a la regió de Hubei, sí, però l’OMS es va afanyar a posar – li nom –Covid – 19– tot remarcant que ni aquest ni cap altre virus tenen nacionalitat. Ara l’assenyalament xenòfob els toca als ciutadans occidentals. Especialment als dels dos estats més afectats del continent europeu, Itàlia i Espanya. Una reacció que els experts atribueixen a una ignorància i una por ben antigues, que amplifica el populisme.

L’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans (Acnudh) assegura que des de l’inici de la crisi s’han produït atacs contra els asiàtics: des d’insults i negació de serveis a actes brutals de violència. A les xarxes socials proliferen acudits sobre els costums gastronòmics xinesos i teories de la conspiració referents a l’origen del coronavirus. En sols quatre mesos, el virus ha arribat a pràcticament tots els indrets del planeta excepte l’Antàrtida. L’efecte globalitzador de la pandèmia està canviant les dinàmiques tradicionals del racisme, segons la coordinadora de la Càtedra de Racismes i Migracions Contemporànies de la Universitat de Xile, María Emilia Tijoux. Ara mateix el focus és a Occident i estan sent discriminats “els privilegiats homes blancs”.