Hi ha ganes d´anar a votar sí, si més no per treure el país de l´atzucac. L´agenda va plena; ve de gust apagar la televisió i la ràdio cada vegada que s´emeten espais de la campanya del referèndum que formen part d´una pràctica especialitzada en gastar diner públic. La setmana avança contrastada: em truca un amic de Salt. Busca feina per a un nouvingut que comparteix pis amb una trentena d´indocumentats que el Govern ha facturat des de Madrid; els envien sense papers, campi qui pugui, una manera gens original de crear problemes a la comunitat que els ha d´acollir. El nombre de ciutadans invisibles va augmentant mentre que davalla el padró – i el cens electoral – dels municipis gironins. Dia a dia s´accentua el contrast entre els ciutadans censats que tenim un cert poder adquisitiu i accés a propostes d´oci i de cultura i els habitants no comptables. Llums i ombres del present. Un present amb una agenda cultural tan prolífica que fa poc no hauríem ni imaginat. A Girona, un auditori acabat d´estrenar, que pot tenir vida pròpia si aconsegueix implicar com a mínim un grup d´espectadors abonats o associats, ha iniciat una programació ambiciosa que arrenca en la música barroca, planeja damunt l´espectacle de cabaret – amb la versàtil Ute Lempe – i aterra en grups de pop com Antònia Font. Fa temps que la perifèria no es moca amb mitja màniga i en moltes poblacions s´aborden iniciatives culturals respectables. El Centre Cultural La Mercè de Girona, Can Quintana de Torroella de Montgrí o el Teatre Jardí de Figueres són alguns d´aquests punts de trobada. Figueres es proposa aquests dies rescatar de l´oblit artistes socialment compromesos com Marià Baig, que va compartir escola pictòrica amb Dalí i a qui el Museu de l´Empordà dedica una exposició antològica fins al 15 d´agost on es pot descobrir un pioner de la publicitat gràfica a la ciutat i un pintor força interessant. Alguns intoxiquen, com els paparazzis que van a la cacera de les intimitats agòniques dels famosos o bona part de la classe política; d´altres intenten oxigenar, com l´amic de Salt. Cada dia conté en si mateix un plus de compromís. Ara per ara reclamar convenis de repatriació o col · laborar en projectes de desenvolupament per als països d´origen dels indocumentats és una altra manera d´entendre el dia a dia, una forma primera de fer cultura. En lloc d´esperar alguna cosa de la vida, podem preguntar – nos si la vida espera alguna cosa de nosaltres.