El sistema de tramitació de les peticions d’asil a l’Estat espanyol està col·lapsat i això genera llargues cues i llistes d’espera que deixa milers de ciutadans estrangers en uns llimbs legals i una indefensió que obliga les administracions més properes, les municipals, a fer – se’n càrrec en primera instància. Aquest és el cas de la ciutat de Barcelona, que cada dia procura allotjament d’urgència a un grup d’entre 150 i 200 persones que es troben en aquesta situació i que troben refugi en pensions de la ciutat. El cost d’aquesta atenció social d’urgència s’eleva a 2 milions d’euros l’any.

El Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats de Barcelona (Saier) nota cada vegada més la pressió d’aquests col·lectius d’estrangers. L’any passat el servei va atendre 20.620 persones, de les quals quasi un 50% tenien el perfil de persones sol·licitants d’asil polític.

La procedència d’aquestes persones és majoritàriament de l’Amèrica Llatina, amb Veneçuela i Colòmbia en primer lloc, però també hi ha persones procedents de països de l’est en conflicte, com ara Ucraïna i Geòrgia, i també el Marroc.