La discriminació cap als immigrants, la violència contra les dones i la restricció de drets civils i polítics són les assignatures pendents de l’Estat espanyol en drets humans per a la comunitat internacional. En l’examen periòdic que va passar ahir a la seu de les Nacions Unides a Ginebra, el govern espanyol va rebre crítiques per les limitacions a la llibertat d’expressió, reunió i protesta d’una quinzena de països, principalment europeus.

Suïssa, Itàlia, Bèlgica, Xipre, Txèquia, Islàndia i Alemanya es van mostrar especialment preocupades per aquesta qüestió. Els belgues, els canadencs i els suïssos van instar l’Estat a revisar el Codi Penal i la llei de seguretat ciutadana per protegir aquests drets i els italians van reclamar una investigació “efectiva” de “l’ús de la força” per part de la policia.

Per la seva banda, el govern d’Angela Merkel va demanar a l’executiu de Pedro Sánchez que garanteixi que el decret de seguretat digital no vulnera el dret a la protesta. Una mesura que el socialista va impulsar a finals d’octubre quan estava en funcions per combatre la “república digital” a Catalunya. Més directament es va referir Veneçuela a la qüestió catalana. El seu representant al debat d’ahir va exigir a Sánchez que enceti un “diàleg constructiu amb el poble català i les seves institucions”.

Suïssa va expressar la seva inquietud pel passat franquista de l’Estat espanyol, on creu que “encara és un desafiament”. Per això va instar les autoritats espanyoles a revisar la llei de memòria històrica, una petició que també van subscriure França, Armènia i el Líban.