La llei estatal coneguda popularment com a llei de la dependència va entrar en vigor el 2007 per atendre i regular les prestacions a les persones que no es poden valer per elles mateixes. Des dels inicis la seva aplicació ha estat controvertida pels terminis de les sol·licituds i les llistes d’espera, però sobretot per la manca de finançament estatal que hauria de ser a parts iguals amb les aportacions que hi fa la Generalitat. Des de la conselleria d’Afers Socials i Famílies confien que amb l’entrada del nou govern es posi fi a “l’infrafinançament històric” d’aquest servei de l’estat del benestar. Segons dades del mateix departament l’any 2019 va ser el de més inversió en dependència de la història a Catalunya, amb gairebé 1.500 milions d’euros, dels quals l’aportació estatal va ser de 172 milions.

L’altre gran repte social és instar a reformar la llei d’estrangeria per donar sortida a les persones migrants que arriben a Catalunya i no tenen la possibilitat de regularitzar la seva situació administrativa. Les dificultats legals que es troben impossibilita que s’incorporin al mercat laboral i els condemna a la marginalitat i l’exclusió social. Per als joves migrats que arriben sols, uns 4.200 a final d’any, es demana que puguin tenir un permís de treball inicial associat al de residència i que quan superin la majoria d’edat es faciliti la incorporació al mercat laboral ja que ara és complicat perquè necessiten un contracte d’un any a jornada completa per obtenir el permís de treball.