Matteo Salvini no és al govern des del mes d’agost, però es passeja triomfal per tot arreu, apareix cada dos per tres als mitjans i monopolitza els debats a les xarxes socials. I és que continua encapçalant tots els sondejos: si es votés en unes generals, arrasaria. La Lliga seria el partit més votat pels italians, i obtindria entre un 30% i un 33% dels vots. A molta distància, el Partit Demòcrata (19%) i els antics socis al govern de Salvini, els del Moviment 5 Estrelles (16%). La coalició de dretes entre la Lliga, el partit de Silvio Berlusconi i els postfeixistes vorejaria el 50% dels vots. Amb aquest panorama, molta gent es preguntava: on és l’altra Itàlia, la que no aplaudeix els discursos d’odi de Salvini? I va aparèixer el moviment de les sardines.

Les sardines van néixer a Bolonya el 14 de novembre, arran d’una convocatòria a través de Facebook. L’esdeveniment es deia 6.000 sardines contra Salvini. Van triar aquest nom perquè tenien l’objectiu de ser més que els participants en el míting que Salvini feia el mateix dia a la ciutat, i que seria el tret de sortida de la campanya per a les eleccions regionals de l’Emília – Romanya. Els convocants eren quatre joves bolonyesos: Giulia, Andrea, Roberto i Mattia Santori. Aquest últim va ser l’ideòleg de la iniciativa i és qui s’encarrega de parlar amb els mitjans. Va voler deixar clar des del principi que no són “cap moviment polític, sinó uns anticossos democràtics contra el populisme”. La convocatòria va ser tot un èxit: la plaça Maggiore de la Ciutat Roja es va omplir amb 12.000 persones.

La iniciativa de seguida va començar a replicar – se. La següent va ser Mòdena, una altra ciutat de l’Emília – Romanya, de 186.000 habitants, que va aconseguir reunir 7.000 persones sota la pluja. I així, es va estendre arreu d’Itàlia: quan Salvini fa un acte, se’n contraprograma un altre de protesta. El més multitudinari va tenir lloc a Roma el 14 de desembre: van omplir la plaça San Giovanni amb 100.000 persones, que van cantar Bella ciao i l’himne d’Itàlia, i van exhibir eslògans contra el racisme i les picades d’ullet al feixisme cada vegada més evidents per part del líder de la Lliga.