Febrer del 1939, centenars de persones s’amunteguen en un esplanada prop de Prats de Molló, a la Catalunya del Nord. D’altres baixen encara pel coll Pregon, on han pujat des d’Espinavell, a l’altra banda de la frontera, fugint dels franquistes. Philippe Gaussot, un jove de 27 anys que col·labora amb el Comitè Nacional Catòlic d’Ajuda als Refugiats Espanyols, retrata les dues escenes. Gaussot no es fixa tant en les cares de la gent i el seu patiment –la fred és forta, aquell febrer de fa vuitanta anys–, sinó que prefereix mostrar l’abast del camp i la feina d’ajuda que fan ell i els seus companys.

Les imatges són impressionants, però no s’havien vist mai fins ara. Els camps només eren en el record d’aquells que, malauradament, s’hi van haver d’estar, però la tasca de l’associació 24 Août 1944 i dels investigadors catalans Felip Solé i Grégory Tuban ha permès que sortissin a la llum per primera vegada.

Des de primers de desembre, es poden veure a Madrid en la mostra Caminos del exilio, inclosa dins d’una gran exposició sobre l’exili republicà que ha organitzat el Ministeri de Justícia [vegeu peça].

Les imatges de Prats de Molló i de la Presta són, segurament, les més impactants de l’exposició, bàsicament perquè mai no s’havien mostrat aquestes instal·lacions. “Eren camps provisionals i de què no es coneixia pràcticament res”, explica Felip Solé, que, amb Tuban, ha comissariat la mostra.

Però, entre la setantena d’imatges que s’exposen, de tots els passos fronterers, des la Cerdanya fins al Pertús i Cervera, n’hi ha moltes altres de gran valor documental. Com la que mostra un pou de metralladores que controlen soldats senegalesos. “Molts testimonis havien comentat que, cada cent metres, hi havia aquesta vigilància i, fins i tot, alguns havien descrit com companys seus havien mort tirotejats, però aquest és el primer cop en què es veu clarament la posició de la metralladora i els soldats”, explica Solé.

Les fotografies de Gaussot també ensenyen la vida quotidiana al camp, com aquella en què es veu un grup de refugiats a punt de dinar o un altra que mostra un home sense camisa arreglant – se la roba, mentre un company cava en la sorra per preparar la tenda provisional.

Felip Solé destaca l’originalitat de la mirada fotogràfica de Gaussot. “A diferència dels fotògrafs de premsa, com ara Centelles i Cappa, ell no té una mirada de periodista, sinó que mostra la feina que fan. És un mirada global”, explica Solé, que remarca: “És el punt de vista d’un treballador humanitari i això dona una visió d’aquells llocs que no havíem tingut fins ara.” Solé diu que s’ha sentit identificat amb aquesta manera de captar la realitat. “Sempre he buscat la gent anònima en els meus treballs. És el que m’interessa; les històries col·lectives”, afirma.