La mesquita Al Fath de Manresa va acollir ahir la segona edició del Parlament Català de les Religions. Un miler de persones van omplir el recinte, en un acte organitzat per la Xarxa Catalana de Diàleg Interreligiós.

A l’interior de l’edifici, els majors ho havien preparat tot per donar la benvinguda als seus hostes: aigua, te, galetes, fullets de presentació de la comunitat i dossiers amb una explicació sobre els pilars de l’Islam.

Tot i que a primera vista no es detectava una gran varietat cultural en el parlament, una observació més pacient confirmava que la pluralitat hi era ben present: barrets jueus, togues hindús i budistes, trenes taoistes, una diversitat important d’hàbits cristians… I també s’havia de comptar amb el que no es veia: “Em vaig convertir fa 25 anys, quan era estudiant, a través d’un company de pis. De seguida vaig connectar amb aquella filosofia”, relatava, amb tot naturalitat, qui podia perfectament ser una manresana més. Els fragments de converses sentits a l’atzar eren, de fet, una de les coses que més sobtaven: “Com que l’aiguabarreig hi és, més val que les religions ens coneguem”, coincidien dos participants.

Donar – se a conèixer i aprofundir en les pròpies creences (religioses o no) a través d’obrir – se a les dels altres. Aquests són dos dels grans objectius d’aquest tipus de trobades iniciades durant el Fòrum 2004 que, promogudes tant per les religions com per les autoritats civils, emergeixen des de fa uns anys a Catalunya. A la mateixa hora, de tornada a la mesquita, Riay Tatary Bakry, secretari general de la Comissió Islàmica d’Espanya, departia sobre el paper central de l’ésser humà en la religió musulmana – el lema del parlament era Religions i humanització" – i explicava que “l’Islam és una religió de moderació que sempre busca l’equilibri en el comportament humà”.