L’arribada de milers d’immigrants a les Illes Canàries ha tingut una gran repercussió en un poble de només 9.000 habitants i situat a milers de quilòmetres de l’arxipèlag: Cassà de la Selva. Segons l’Ajuntament, els últims dos mesos han arribat de les illes afortunades més de 300 africans sense papers, que es passegen pel municipi buscant la feina i el pis que algú del seu país els havia promès que trobarien a l’Estat espanyol abans de començar aquesta aventura. El consistori reconeix que estan desbordats. “Estem vivint un tsunami d’immigrants”, assegura el regidor de serveis socials, Jordi Casabó. La seva principal preocupació, però, és evitar els pisos pastera que de mica en mica estan degradant la convivència entre veïns.

La majoria d’immigrants que venen a Cassà tenen algun familiar o conegut al poble. És el cas d’un noi de 25 anys de Mauritània que ha deixat al seu país els seus pares i quatre germans. Fa tres setmanes que va arribar al municipi on ja hi vivia el seu oncle. Va viatjar en una pastera que va trigar tres dies a arribar a Canàries. “Hi anàvem més de cent persones que havíem pagat per bitllet més de mil euros. L’embarcació era molt petita, no ens podíem moure, ni menjar, ni beure”, assegura. D’aquí va agafar un avió fins a Múrcia i, després, diversos autobusos fins a arribar a Cassà.

No té feina i està convençut que serà difícil trobar – ne perquè “sense papers no es pot treballar”. L’altra gran dificultat és l’habitatge. “No para d’arribar gent i no hi ha prou cases per a tothom”, reconeix. Actualment viu en un bloc de sis pisos de seixanta metres quadrats i de només dues habitacions. Tot i que assegura que a cada habitatge hi resideixen 4 o 5 persones, és difícil de creure perquè hi ha matalassos pel menjador, pels passadissos, per la cuina i pel balcó. Molts d’ells dormen a les terrasses, diuen els veïns.

L’Antònia viu al carrer de l’Esport just davant seu. Està tipa de trucar nit rere nit a la policia local perquè els nouvinguts no la deixen dormir. “Comencen a riure i a parlar de matinada. Tinc dos fills, de quatre i dotze anys, i el meu marit comença a treballar a les cinc del matí. La situació és insostenible i més ara que arriba la calor i hem de dormir amb les finestres obertes. Estem desesperats”. Les molèsties s’accentuen, afegeix, quan es reuneixen la majoria dels africans del municipi a resar en un local que no supera els setanta metres quadrats, situat just a sota de casa seva i al costat d’un locutori molt freqüentat també pels immigrants. “Són més de 150 i resen tres cops els dia. Hem intentat parlar amb ells, ho hem denunciat a l’ajuntament, hem fet una recollida de signatures, però aquí ningú fa res”. “No tinc res en contra d’ells – puntualitza – : el que no em sembla bé és que hi hagi 25 persones en un pis on n’hi caben cinc”.

L’Ajuntament de Cassà de la Selva és conscient del problema. De fet, fa uns mesos que va aprovar una ordenança que delimita el nombre de persones que es poden empadronar en un pis en funció de la seva mida. “Si té seixanta metres quadrats i ja hi ha empadronades sis persones, no deixem que ningú més es registri en aquest habitatge”, explica el regidor de serveis socials. El mateix consistori té clar, però, que la normativa no serveix de res. “Som conscients que hi ha pisos on hi viuen més de vint immigrants, però no ens hem plantejat fer – los fora”, indica Casabó.

L’Ajuntament culpa de la situació el govern central i als processos de regularització. Ja s’ha posat en contacte amb la subdelegació de Girona, que assegura que el problema és competència del departament de Benestar i Família. Alhora també ha parlat amb alcaldes de municipis que pateixen la mateixa situació, com Salt o Fornells de la Selva. Tots es reuniran durant les properes setmanes amb el subdelegat, Francesc Francisco, per trobar una solució.