Assalten xalets; sembla que hi ha una banda que està composta de romanesos. O diverses. La conclusió més miserable, més injusta, més racista és dir: així doncs, els romanesos són delinqüents. Tots. Això és el que signifiquen les paraules d’Ángel Acebes, que confon delinqüència i immigració. ¿I si fem un esforç per sortir de l’amnèsia col·lectiva, aquella que cloroformitza la consciència? A l’inici de la democràcia, es va aconseguir la tan anhelada amnistia, que significava l’alliberament dels presos polítics però també dels comuns. Els delinqüents comuns es van fer entusiastes demòcrates, però vam passar un parell d’anys de sotsobres. Tothom contava escenes esfereïdores, com que, en entrar a casa, li havien posat un ganivet al coll. Anys després els assalts eren al metro; encara recordo amb admirat esbalaïment que Joaquim Carbó, sempre tan pacífic, va plantar cara a un robacarteres del metro. Us en recordeu? Hi havia qui clamava que això amb Franco no passava. Doncs les onades d’immigrants encara no havien arribat. Els lladres eren autòctons.

Encara us diré una altra obvietat que es veu que s’ha de recordar: abans de les onades d’immigrants hi havia delinqüència; i no sols això, sinó que les presons eren plenes i subscrivíem manifestos per les condicions en què s’agombolaven els delinqüents a la Model. Us en recordeu? Doncs no: Aznar ja ho va dir, que els delinqüents són estrangers, que els qui tenen passaport espanyol són tots bons i honrats, temorosos de Déu i que paguen a Hisenda amb el cor alegre. Abans dels immigrants això era arcàdia feliç: ni un delicte ni un delinqüent, oi, senyor Acebes?