“Han convertit en un colador les nostres fronteres. Ho estan aprofitant les bandes de delinqüents per introduir – se a Espanya. Té a veure amb les bandes de delinqüents que trafiquen amb éssers humans, la delinqüència que s’està produint a les cases en els robatoris amb violència”.

Aquesta frase la va dir textualment dimecres Ángel Acebes. I no a les cinc de la matinada en una barra americana, sinó al Congrés de Diputats i després de dinar. I ara vostè potser reflexiona: carai, si diu això deu ser perquè té dades. Esclar, com que va ser ministre de l’Interior i de Justícia, disposa d’unes informacions que la resta de ciutadans no tenim. Doncs no, no ho diu per això. Bé, si el motiu no és aquest, reflexiona ara vostè, potser ho va dir perquè és un demagog, o un ximple, o un ignorant, o un mentider compulsiu, o un babau, o un incompetent, o un beneit, o un ruc, o un inepte, o un cretí… O fins i tot vostè podria arribar a pensar que ho va dir perquè és tan ase que podria mocar – se amb les orelles. Doncs no, no, i no. I m’ofèn molt que hagi pogut arribar ni a sospitar que aquest gran estadista sigui qualsevol d’aquestes coses que vostè ha pensat.

No, aquí el que passa és que Ángel Acebes és una gran persona sempre disposada a sacrificar la seva pròpia imatge pel bé d’Ej – paña. Efectivament ell no apareixeria davant de la societat com una adaptació castissa de Le Pen, si no fos perquè darrere d’aquesta afirmació de dimecres (i d’altres) s’hi amaga una estratègia molt intel·ligent: evitar que aparegui un partit d’ultradreta. Si des de dins mateix del PP, Acebes fa un discurs que arriba al cada cop més gran sector fatxa de la societat, llavors ja no caldrà un partit fatxa. Capta la idea, oi?

El meu reconeixement més sincer pel sacrifici d’un home disposat a passar a la història com un mentider incompetent només pel nostre bé. Gràcies, Don Ángel, mai li podrem pagar tanta generositat.