Centenars de persones viuen a Barcelona en habitatges que no tenen les condicions mínimes: ciutadans que paguen un lloguer per compartir un terrat de la Barceloneta o Ciutat Vella, pisos on s’acumulen desenes de persones rellogades, edificis sense aigua corrent o blocs on els veïns d’un replà comparteixen un únic vàter. Experts en cooperació i arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) van alertar ahir de l’increment de l’infrahabitatge a la ciutat i van advertir que l’única solució passa per un pacte amb els promotors. Un pacte perquè, en definitiva, hi hagi habitatges accessibles per a la gent sense recursos.

Un equip de professors d’arquitectura de la UPC van presentar ahir el llibre Un sostre per viure, un manual que recull solucions pensades per facilitar que comunitats amb pocs recursos es puguin gestionar la construcció del seu habitatge. Unes solucions dirigides a la cooperació per al desenvolupament en països de Llatinoamèrica sovint afectats per sismes, huracans i inundacions. Les pautes de referència són clares: habitatges de 36 metres quadrats amb un pressupost que no pot superar els 5.000 dòlars. “Un professional que no sàpiga treballar amb aquestes pautes no pot fer – ho en cooperació”, va exposar Pedro Lorenzo, coordinador de l’obra.
 
Terrats habitats

“Per mi, aquesta cooperació internacional no està tan lluny de la cooperació local”, va dir Pere Pujol, professor d’arquitectura i cooperació de l’ETSAV i fundador de l’ONG Arquitectes Sense Fronteres. El fet és que el 35% de la població catalana no pot accedir a un habitatge de compra i no existeix una normativa que permeti construir habitatges de baix cost, que, segons ell, podrien ser una solució.

La seva proposta és “un pacte entre administració i promotors immobiliaris a l’estil Evo Morales, amb unes regles molt clares per a tothom”. Segons ell, el cadàver d’un indigent que vivia en una terrat de la Barceloneta és un exemple del miler de sense llar que malviuen a la ciutat.