A Barcelona resideixen 1.650.358 persones, la xifra d’habitants més elevada des del 1991, gairebé la meitat nascudes fora de la ciutat i una de cada cinc amb nacionalitat estrangera, dades que contrasten amb el nombre de naixements, ja que la taxa de natalitat és la més baixa des del 2003. 

Així consta en el Padró Municipal a data d’1 de gener del 2019, que indica que la població de la capital catalana ha augmentat al ritme més alt dels últims onze anys (en 21.422 persones, un 1,32%) a causa de l’increment de la immigració, ja que el 2018 el “creixement natural” va ser negatiu, és a dir, les defuncions (15.238) van superar els naixements (12.889).

La cap del departament d’Estadística i Difusió de Dades de l’Oficina Municipal, María Jesús Calvo, i el director de Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants, Ramon Sanahuja, han desgranat les dades en declaracions a la premsa.

Han destacat que Barcelona compta amb 333.516 veïns de 179 nacionalitats diferents, un 20,2% de la població total, “cosa que marca un màxim històric en termes absoluts i relatius”.

Malgrat això, els nascuts a l’estranger – independentment de la seva nacionalitat – són 433.846, el 26,3% del total de residents.

A més de 30 barris conviuen persones de més de cent nacionalitats, ha explicat Calvo, mentre que el barri de la Clota, el menys poblat de la ciutat, és també el que menys població estrangera té (i compta, tot i així, amb 24 nacionalitats).

Entre els estrangers arribats a Barcelona el 2018 destaquen els de nacionalitat italiana (4.776), veneçolana (2.249), hondurenya (2.202), colombiana (2.098) i francesa (+1.680).

Segons Calvo, els ciutadans veneçolans, hondurenys i colombians són de fet els principals sol·licitants d’asil a la capital catalana.

Els italians, xinesos i pakistanesos, col·lectius amb més de 20.000 persones vivint a Barcelona, són les nacionalitats més nombroses.

L’Eixample (5.025) i Sant Martí (3.790) són els districtes que més estrangers han acollit en aquest 2018 en termes absoluts, mentre que en termes relatius la llista la lidera Horta – Guinardó (11,8%) i Nou Barris (10,5%).

L’increment de població a la capital catalana, d’una altra banda, és generalitzat als 73 barris, encara que es concentra al barri Gòtic (+12,6%), i a Diagonal Mar, Canyelles, les Tres Torres i Pedralbes baixa lleugerament.

“El nombre d’immigrants que més ha crescut procedeix de la Unió Europea i té una titulació bastant superior a l’espanyola”, ha indicat Calvo, un fet que certifica que la ciutat “importa població jove, potencialment fèrtil i econòmicament activa”.

Sanahuja ha explicat de la seva banda que el Padró facilita una “fotografia molt precisa” de la demografia de Barcelona i ha posat en valor les facilitats que posa el consistori per a l’empadronament.

En aquest sentit, ha dit que el consistori té comptabilitzades unes 13.000 persones sense domicili fix.

El total d’1.650.358 barcelonins empadronats viuen a 662.787 domicilis, fet que suposa un increment d’uns 2000 respecte a l’any anterior i situa la mitjana de persones per domicili en 2,49: un 31% viuen en habitatges unipersonals, al 29,1% habiten dues persones, al 18,4% tres i al 13,7% quatre.

En un 24,9% del total de domicilis no viu cap home, mentre que només el 14,9% no compta amb cap dona. Al 76,7% dels habitatges barcelonins, d’una altra banda, no viu cap menor d’edat.