Si obren les portes de la mesquita és perquè tenen ganes de donar – se a conèixer, de mostrar – nos què fan i com són. Tenim l’obligació de respondre a la seva crida, per educació, perquè és l’única manera de conèixer – nos". Aquesta és l’opinió de Josep Vives i Rosa Butjosa poc abans de descalçar – se i entrar per primera vegada a la mesquita de Vilafranca del Penedès, aprofitant la jornada de portes obertes impulsada per l’associació Llum del Nord. I és que aquest dissabte passat, i per espai de dues hores, la comunitat musulmana de Vilafranca, formada per 3.300 persones, va decidir obrir portes i oferir visites guiades a tots els curiosos i interessats en el funcionament intern d’una mesquita. El resultat no va poder ser més positiu: el mateix alcalde, Marcel Esteve, representants veïnals i, fins i tot, el rector Ignasi Mora, van ser alguns dels visitants. Vives i Butjosa, però, van ser dels primers a entrar, escoltar les acurades explicacions de Mohamed Attou (que s’expressa en un català perfecte) i reconèixer que el viatge des del seu poble, Vilobí, fins a Vilafranca havia pagat la pena: “Ha servit per saber més d’una gent que també conviu amb nosaltres”, van afirmar després de la visita.

L’associació Llum del Nord va néixer el gener a Vilafranca i està integrada per catalans i marroquins que tenen com a objectiu establir ponts de diàleg entre les dues comunitats. La seva primera acció va ser muntar una parada de llibres dedicats a la cultura àrab aprofitant la diada de Sant Jordi. L’èxit va sorprendre els promotors de la idea, “d’aquí que decidíssim impulsar més accions per fomentar el diàleg”, explica des de l’associació Eva Sanz. És així com sorgeix la idea d’obrir portes aprofitant les fires de maig de Vilafranca, “i la sorpresa va ser total quan s’hi van afegir també les mesquites de la comunitat musulmana dels Monjos i Martorell”.

Attou és el secretari de la comunitat islàmica de Vilafranca. Explica als visitants que en aquesta mesquita s’ensenya llengua àrab, l’Alcorà i cultura islàmica. Les preguntes dels visitants, sempre prudents, se centren, però, en altres qüestions, com ara els problemes de convivència i l’interès dels joves en l’islam. Attou va respondre amb paciència a totes aquestes qüestions: “Quan ens vam establir en aquesta mesquita el setembre de 2005 alguns veïns deien que això comportaria la degradació del barri. Tot és culpa de la manca d’informació i de poca explicació per part nostra. Al final, tots hem aconseguit trencar prejudicis”, va afirmar en relació a la convivència. Pel que fa als joves va reconèixer que no assisteixen tant a la mesquita com fan els adults. “Volem mantenir el lligam amb la nostra tradició i cultura, però això cada vegada costa més. Els nens sovint s’adrecen a l’imam en català sense adonar – se’n mentre se’ls ensenya àrab!”, va explicar.

Qui coneix bé la comunitat musulmana són el Josep i la Montserrat. Ella va ser mestra d’educació infantil durant 19 anys i recorda els primers nens marroquins que van anar a parar a la seva aula. A tot això, la primera mesquita que va haver – hi a Vilafranca es va instal·lar als baixos de casa seva, “i mai a la vida hi ha hagut problemes; és més, em sento orgullosa d’haver ajudat a la integració de molts d’ells”. Per això lamenta actituds i recels que considera fruit de la incomunicació, “perquè el que no es coneix no es pot estimar”.

En aquest mateix sentit, l’Anya i el Josep Anton, asseguts en una khaima bevent te i menjant pastes dolces, obsequi per a tots aquells que han visitat la mesquita, asseguren que encara som a temps d’evitar problemes com els que pateix França. Anya sap de què parla: “totes les religions tenen el dret a ser respectades”. Ho diu una persona que, com ella, és de Sud – àfrica i coneix “de prop la intolerància”. I, per cert, ho diu també en un català perfecte.