La història demostra que cap govern ha aconseguit mai aturar un flux migratori massiu impulsat per la penúria. Tot i així, són cada cop més els governs que escometen el projecte impossible de blindar o impermeabilitzar completament les seves fronteres contra els immigrants no desitjats. L’última frontera a blindar – se serà probablement la que limita els Estats Units amb Mèxic, uns 3.200 quilòmetres on es construirà una doble tanca de seguretat i on es desplegaran uns 8.000 efectius de la Guàrdia Nacional, la força de defensa territorial que depèn dels governadors dels Estats i que normalment es reserva per a situacions d’emergència. Ningú no sap encara si el que els veïns dels Estats Units (com ara Mèxic) anomenen frontera militaritzada aconseguirà aturar el flux de persones que, des de l’Amèrica Central o meridional, entren en territori del nord per fer realitat el seu petit somni americà. El que sí que ja és claríssim és que la frontera blindada sortirà ben cara: cadascuna de les 595 milles de tanca fronterera que ja han estat autoritzades costarà uns 2,4 milions d’euros. El pla, impulsat per l’administració Bush – que segueix tocant fons pel que fa al suport popular – forma part del projecte d’assetjar i criminalitzar els 11 milions d’immigrants llatins irregulars que hi ha al país, i que en molts indrets tenen un paper cabdal en la producció de riquesa. Pel que es veu, les massives manifestacions i protestes dels immigrants, fa un mes, no han estovat els ànims dels polítics de Washington. Amb frontera blindada o sense, el problema és el mateix. Només una distribució millor de la riquesa i les possibilitats de futur convertirà l’emigració en innecessària. Encara hi ha, però, interessos que treuen profit de la situació. Són aquests els qui fan possible l’inútil blindatge de fronteres.