Els contingents d’immigrants subsaharians que arriben clandestinament a les Canàries a la recerca d’El Dorado europeu no té aturador. Des del gener, prop de 6.000 individus han estat interceptats per les autoritats espanyoles, una xifra que ja supera les 4.715 detencions de tot el 2005. Només durant l’última setmana, uns 900 immigrants van ser detinguts a les costes de Tenerife. Algunes fonts consultades no amaguen la por davant l’inici de la temporada d’estiu, perquè la millora de les condicions climàtiques a les aigües de l’Atlàntic pot fer incrementar encara més el flux de sense papers.

Les màfies de la immigració irregular no deixen de sorprendre i d’innovar, buscant nous punts de sortida, embarcant els clients en periples cada cop més perillosos i més llargs. Després d’haver blindat gairebé completament l’estret de Gibraltar i a causa del creixent control marroquí i algerià, notablement a instàncies de la Unió Europea (UE) després de la “crisi de les tanques” de Ceuta i Melilla, els punts de partida dels subsaharians se situen cada cop més cap al sud. Nuadibú, a la costa de Mauritània, ha estat l’enclavament privilegiat aquests últims mesos, però la intensificació de la vigilància conjunta hispano – mauritana ha fet que el Senegal sigui ara també una plataforma de sortida de les pasteres, les precàries embarcacions que utilitzen els “passadors” per transportar – los.

Les velles rutes, però, no han perdut encara vigència. Sempre amb l’objectiu d’arribar a Europa són centenars els subsaharians que continuen circulant – hi. Aquest és el cas del Sàhara Occidental, on el desert esdevé un bon amagatall per als que esperen la seva oportunitat. Aquí, entre les dunes, és on les màfies construeixen les seves “barraques”, cabanes precàries per “amagar els individus en trànsit cap als punts d’embarcament i el seu posterior trasllat cap a les Canàries”, assenyala Abdellah el – Hairach, president de la Cèl·lula de Suport als Immigrants i de Seguiment del Fenomen Migratori (CAMSPM) de l’ONG de desenvolupament sahrauí Alter Forum.
 
Pobres i sense futur

La pobresa i l’absència de perspectives són moltes vegades les causes de l’emigració dels subsaharians. Les històries són variades i els periples també. A vegades en cotxe, d’altres a peu o bé corrent, el senegalès Assan Sy va passar per Mali, Algèria i el Marroc abans d’arribar al Sàhara Occidental, on es va estar més d’una setmana amagat en una barraca prop de l’Al – Aiun. “Aquí – indica – de vegades venia el guia a donar – nos menjar i després es passava dies sense aparèixer”. Assegura que va pagar uns 300 euros “per travessar el riu (sic) entre l’Àfrica i Espanya”. Però el van agafar.

Fadjala Fafana, de Mali, va sortir amb 21 anys de Bamako cap a Algèria i va entrar al regne alauita a través d’Oujda, població a uns 150 quilòmetres al sud de Melilla. Després de diversos intents en el nord marroquí va arribar a l’antiga colònia espanyola, on li van assegurar que tenia més possibilitats. El cost del periple: una mica més de 700 euros.

“Un dels nostres objectius és intentar atenuar el patiment d’aquesta gent, donar – los suport i assistir els immigrants”, assenyala Mohamed Fadel Abbak, vicepresident de la CAMSPM, organització formada per joves diplomats sahrauís en atur i que des del 2004 ha assistit centenars de subsaharians, tant a Al – Aiun com en altres localitats de l’antiga colònia. Per a Mohamed Bouzayyane, membre de CAMSPM, “la dimensió humana és molt important i s’arriben a comportar com a amics, sobretot quan els diem que no treballem per al govern, quan els portem menjar o roba, o fins i tot quan resem amb ells”. La sensibilització de la població és un altre eix important per instaurar una cultura i unes pràctiques que respectin la dignitat de l’home.

La investigació és un altre dels camps de batalla: analitzar els diversos factors implicats en el fenomen de l’emigració i intentar plantejar alternatives. La CAMSPM col·labora amb diferents organitzacions per intercanviar experiències i aprendre els uns dels altres.