L’etapa de màxima tensió entre els Estats Units i Mèxic pel tema migratori ha entrat en un compàs d’espera que, lluny de quedar en repòs i deixar passar els 45 dies de marge que s’han donat les parts després de l’acord de divendres passat, encara manté viva la flama de la confrontació.

Els dos governs han entrat en una batalla dialèctica sobre la presumpta existència d’un pacte secret que haurien signat i que establiria quines són les passes que vindrien a continuació si els EUA no estan satisfets amb l’esperada reducció de les xifres d’arribada de sensepapers a la seva frontera. Mentre que el president nord – americà, Donald Trump, assegura que és real, tot el govern mexicà, amb el seu ministre d’Afers Estrangers, Marcelo Ebrard, al capdavant, ho nega.

Trump, per demostrar que diu la veritat, va brandar ahir un foli on suposadament hi havia el text de l’acord. “És tot aquí”, va dir, sense mostrar – ne el contingut, deixant a la contrapart mexicana que el fes públic quan volgués. Al cap i a la fi, segons va explicar, la decisió d’aplicar – lo és únicament a les mans de Washington. No obstant això, unes fotografies van deixar entreveure alguns fragments de l’acord. Mèxic va haver d’admetre que, si fracassa el pla inicial, hauran de debatre la implantació d’un mecanisme semblant al de tercer país segur, que obligaria els immigrants a demanar obligatòriament asil a Mèxic. “És una aproximació sensible que podria funcionar a l’Amèrica del Nord i ha funcionat en el context d’Europa i Turquia”, va admetre el secretari de Seguretat Nacional interí dels EUA, Kevin McAleenan. “Els mexicans ens estan deixant fer algunes coses que no ens deixaven fer abans”, va explicar el secretari d’Estat dels EUA, Mike Pompeo. Principalment es referia a l’expansió del programa de devolució de sol·licitants d’asil, que hauran d’esperar en territori mexicà fins que es resolgui el procés en jutjats nord – americans.

En data del 8 de juny, més d’11.000 centreamericans han estat retornats a Mèxic. S’espera que la xifra s’incrementi exponencialment fins als 60.000 a finals d’estiu, ampliant les ciutats de rebuda i despertant dubtes sobre si podran assumir aquesta xifra en zones que, per altra banda, els mateixos EUA consideren d’extrema perillositat.