La xifra de menors d’edat als centres d’internament d’estrangers (CIE) no para de créixer i el de Barcelona és el que lidera el rànquing. Segons va fer públic ahir l’informe elaborat pel Servei Jesuïta a Migrants i la Fundació Migra Studium, el 2018 es van detectar al CIE de la Zona Franca fins a 42 menors d’edat, dels quals 20 van ser reconeguts quan estaven a punt de ser expulsats del país. “S’estan vulnerant els seus drets i expressen el seu temor pel fet d’haver de compartir les cel·les amb els adults”, denunciava ahir la coordinadora del programa CIE, Marga García. La llei d’estrangeria prohibeix l’estada als menors als centres d’internament on els immigrants en situació irregular esperen a ser deportats al seu país d’origen. Segons l’informe, les dades es repeteixen en altres CIES, n’hi ha fins a vuit en actiu a tot Espanya, on el nombre de menors detectats són 93, que representa un 46% més respecte al 2017.

“Alguns tenen la documentació per acreditar que són menors, però sempre es posa en dubte i només un de tots els que vaig visitar va anar a un centre d’acollida”, explicava Pilar Pavia, una de les voluntàries de la fundació que ha participat en el seguiment als interns. L’advocat de Migra Studium, Josetxo Gonzàlez, va assegurar que no hi ha interès a fer més revisions o proves i aplicar procediments per controlar l’edat real que tenen. “Ells insisteixen que són menors i ho acrediten amb documentació que no és atesa”, denunciava el lletrat. Entre les queixes recollides als 156 interns que la fundació va acompanyar a la Zona Franca l’any passat destaca que un 40% del total, 87 persones, es van queixar de l’absència d’intèrprets que parlin amb prou fluïdesa per comunicar – se.

Segons va denunciar l’autor de l’informe CIE 2018: discriminació d’origen, Josep Buades, el “patiment inútil” dels interns quan s’ha demostrat la poca eficàcia d’aquests centres ens reforça a l’hora de reclamar que es tanquin. “Anar a parar a un CIE i perdre la llibertat és una loteria”, denunciava Buades.