Tota ajuda és poca per salvar vides a la Mediterrània. I, com que tres ulls hi veuen més que dos, l’ONG Proactiva Open Arms ha començat les proves amb drons per controlar més superfície marítima i rescatar abans les embarcacions d’immigrants que fugen dels seus països cap a Europa.

El projecte Freeda ja fa més d’un any que treballava en el desenvolupament d’un dron de reconeixement a mar obert per a la recerca de persones i embarcacions amb l’objectiu de millorar les missions de rescat humanitari de l’ONG. La iniciativa ha estat impulsada per la Fundació Hemav, l’empresa catalana especialitzada en drons, i fa pocs dies va fer un salt endavant amb les primeres proves de vol. Va ser davant de la costa de Borriana (Plana Baixa) aprofitant que l’Open Arms va tornar a l’Estat per complir un seguit de tràmits administratius.

La prova va servir per validar l’operativitat dels drons. “El nostre principal objectiu era fer unes primeres proves d’aterratge del dron al vaixell, comprovar l’abast del sistema de telecomunicacions i crear una base de dades de fotografies aèries per a l’entrenament del programa d’intel·ligència artificial que hem desenvolupat per a la detecció automàtica de vaixells”, explica Sergi Tres, coordinador del projecte.

Els resultats van ser molt esperançadors, i tant l’empresa tecnològica com l’ONG catalana són optimistes amb vista al futur. “Tenir el suport dels drons en les nostres tasques de recerca i rescat serà de gran ajuda per ampliar l’àrea controlada: esperem poder comptar amb ells el més aviat possible”, confirma Ricardo Sandoval, capità del vaixell almirall de Proactiva Open Arms.

L’ús de drons suposarà un gran avantatge en les tasques de rescat, ja que poden volar a llargues distàncies i ampliar l’àrea controlada. Porten incorporat un programari que permet realitzar vols totalment autònoms mentre van captant imatges amb un sensor tèrmic. Aquestes imatges són processades automàticament i enviades en el mateix instant a la tripulació del vaixell de Proactiva Open Arms. Quan detecti una embarcació, el dron serà capaç d’enviar informació sobre la seva posició, rumb i velocitat, facilitant molt l’agilitat del rescat.

A més, amb diversos aparells treballant de manera simultània, els responsables de l’organització sense ànim de lucre consideren que podrien arribar a tenir una vigilància pràcticament constant de la zona de recerca i salvament de Líbia, una de les que generen més volum de rescats i, presumiblement, també de morts i desapareguts.

En el desenvolupament dels drons, l’Hemav Foundation ha rebut el suport de tres estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya. Es tracta de Francesc Viaplana, del grau en enginyeria en vehicles aeroespacials; Azamat Kinzyabaev, del grau en enginyeria de sistemes aeroespacials, i Eloy Peña, del màster en ciència i tecnologia aeroespacial. També col·laboren en el projecte el Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Fundació Banc Sabadell i la Fundació Catalana Alexandre.

L’Open Arms va tornar a l’Estat fa poc, després de diversos dies de travessia des de Grècia, on va portar 20 tones d’ajut humanitari per als camps de refugiats. El remolcador d’altura reconvertit en vaixell de salvament havia salpat el 23 d’abril de Barcelona, després d’estar més de 100 dies bloquejat sense permís per participar en rescats. A banda de les proves amb el dron, el retorn tenia com a objectiu sotmetre la nau a una inspecció reglamentària del casc per tal que ningú no els acusi “de no complir amb totes les normatives vigents per seguir en el mar”.