La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) ha gestionat des del gener el servei d’acollida de 170 subsaharians que han estat traslladats de les Canàries a Barcelona, i la Creu Roja n’ha atès 147.

Aquestes dues entitats van firmar el novembre passat un conveni amb la direcció general d’Integració de l’Immigrant, que depèn del ministeri de Treball i d’Afers Socials, per donar ajut humanitari d’urgència als sense papers que són traslladats de les Canàries, Ceuta o Melilla a Barcelona.

El programa d’ajut dura quinze dies. La feina: sobretot analitzar cada cas per conèixer cada història i intentar trobar una escletxa legal que els permeti regularitzar la situació administrativa a Espanya – com ara l’acreditació d’una convulsa situació política o social en el país d’origen per intentar acollir – se a l’asil per raons humanitàries – i facilitar – los el contacte amb algun familiar o amic que tinguin a l’Estat. Aconseguir l’asil no és fàcil, reconeix la secretària general de la CCAR, Àgata Sol, partint de la base que el govern espanyol denega el 95% de peticions.
 
Xarxa social

Més fàcil és trobar algú que els aculli per un temps tan sols fins que trobin feina i un lloc per viure. “Sempre coneixen algú. No hi ha projecte migratori sense xarxa, ni marxen sense saber on van”, explica Sol. Afegeix que n’hi ha que ni tan sols aprofiten els quinze dies d’allotjament que els ofereix l’entitat, perquè al segon dia ja tenen molt clar que volen anar a la seva. Llavors la Comissió fa l’últim tràmit, que és donar – los un bitllet de tren o d’autobús perquè arribin fins on viuen els familiars o amics amb els quals la treballadora social ja ha parlat abans. És en moments crítics com aquest quan qui està enmig d’un projecte migratori confia en l’hospitalitat pròpia de la cultura africana.

Sol admet que la feina que poden fer és només “un pedaç”, perquè els subsaharians que dilluns van arribar al Prat engruixiran d’aquí a quinze dies la bossa de sense papers que s’han de buscar la vida. “Si no els poden expulsar – diu – , l’administració els hauria de documentar. I hauríem de dedicar els esforços a fer integració laboral i social”.