La majoria de sistemes escolars dels països desenvolupats no proporcionen l’ajut necessari perquè els fills d’immigrants puguin obtenir resultats escolars equivalents als de la resta d’alumnes, segons un informe de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) divulgat ahir.

El document posa de manifest que els resultats acadèmics dels alumnes de famílies immigrants són inferiors en els sistemes en què es reparteix els escolars per nivells. També assenyala que, en molts d’aquests casos, els alumnes nouvinguts parteixen d’una situació de desavantatge, ja que estan majoritàriament escolaritzats en centres de qualitat inferior, que es caracteritzen per acollir alumnes de grups desfavorits.

Els països de l’OCDE presents a l’estudi són Alemanya, Àustria, Austràlia, Bèlgica, Canadà, Dinamarca, França, Luxemburg, Holanda, Nova Zelanda, Noruega, Suècia, Suïssa i Estats Units, a més de Rússia, Hong Kong i Macau.

Tret de quatre casos, l’informe revela que almenys una quarta part dels alumnes d’origen immigrant va a escoles en què els estrangers representen almenys el 50%, mentre que, exceptuant – ne dos casos, menys del 5% dels alumnes autòctons es troba en la mateixa situació.
 
Dues excepcions

Canadà i Austràlia es diferencien de la resta de sistemes educatius estudiats perquè els coneixements adquirits en matemàtiques pels fills d’immigrants són gairebé els mateixos que els dels alumnes autòctons, cosa que s’atribueix a la seva aposta escolar. En la resta, almenys un 20% dels alumnes d’origen immigrant no arriben al nivell d’aptitud de base a partir del qual poden començar a utilitzar seriosament les matemàtiques.

Els experts de l’OCDE admeten que la llengua i l’origen geogràfic dels nens poden ser factors determinants a l’hora d’explicar uns resultats acadèmics inferiors, però insisteixen que aquests no són els únics. En aquest sentit, apunten que els resultats dels fills de famílies turques immigrants “són molt pitjors a Alemanya que a Suïssa”.