“La colonització ha provocat un genocidi de la nostra identitat, història, llengua i tradicions”, va dir recentment Abdelaziz Bouteflika, president d’Algèria, en una visita a la regió de Constantina, uns 400 quilòmetres a l’est d’Alger. L’elecció de l’escenari no era casual. Va ser aquí on la repressió d’unes manifestacions contra l’ocupació francesa, el 8 de maig del 1945, va provocar, en poques setmanes, desenes de milers de morts. “A conseqüència de fets com aquests – concloïa el líder algerià – ara ja no sabem si som amazics (berbers), àrabs, europeus o francesos”.

Davant d’aquesta acusació, en un primer moment, París no va fer cap declaració oficial. Però el 20 d’abril, Bouteflika era ingressat en una clínica parisenca per a “una revisió mèdica prevista des de feia temps”. Enmig de nombrosos rumors sobre la mala salut del cap d’Estat algerià, l’ocasió no es podia perdre i les reaccions de França no es van fer esperar.

El líder del partit ultradretà Front Nacional, Jean – Marie Le Pen, va manifestar “perplexitat davant el fet que aquest senyor vingui a curar – se prop dels horribles colonialistes que diu que som”. A l’Assemblea Nacional, el president de la Unió del Moviment Popular (UMP), Jean – Louise Debré, es mostrava “impactat” per les consideracions de Bouteflika, interpretant – les com “una agressió directa a la meva consciència de francès”. Finalment, va ser Philippe Douste – Blazy, titular d’Exteriors francès, qui va demanar al líder algerià no “tacar” el terme genocidi, i va dir que “en la colonització hi ha dues etapes: un primer moment de conquesta i d’horror per donar pas posteriorment als homes i dones que comencen a treballar i fer coses”, intentant destacar així que la colonització francesa va ser “portadora d’avenços” per a Algèria.

Aquests comentaris són entesos a Algèria dins una lògica “negacionista” i “revisionista” dels francesos sobre el seu passat colonitzador. L’exemplificació d’aquesta tesi seria, segons els algerians, l’adopció per part del Parlament francès, el 23 de febrer del 2005, d’una llei que destacava el “rol positiu” de la colonització francesa a ultramar. Si bé la llei va ser revocada, persisteix cert malestar entre els dos països.