La deriva ultra i xenòfoba al club europeu espanta els partits demòcrates i europeistes de cara a les eleccions europees, tant pel seu ressorgiment com a bloc d’oposició a l’eurocambra com per la intoxicació en el seu propi programa polític. Intentant allunyar – se de la imatge de nazis que pesa sobre ells, els partits d’extrema dreta han mutat en els darrers anys a la recerca d’un nou electorat que els permeti un rol més mainstream en la política europea.

Malgrat les veus a Brussel·les que alerten d’un repunt en les pròximes eleccions a l’eurocambra, l’investigador de la Universitat de Zuric en populismes i extremismes de dretes Hans – Georg Betz rebaixa les expectatives i creu que es mantindran en un interval entre el 10% i el 20% dels vots i no pronostica “un gran avenç”. “Fa quaranta anys que existeixen, amb pujades i baixades”, diu el reconegut expert.

Per contra, la també investigadora de la Universitat de Reading en nacionalismes extremistes Daphne Halikiopoulou afirma que “la tendència indica que obtindran bons resultats” el 26 – M, però reconeix que sovint es cau en l’error d’“inflar” aquest fenomen. En aquest sentit, Betz alerta que les enquestes electorals poden “distorsionar la imatge” real del suport que poden obtenir, i posa com a exemple el cas de Vox. “Van obtenir molts vots a Andalusia, però això no té res a veure amb la UE”, afirma.

Els bons resultats que es pronostiquen per a partits com ara el Rassemblement National de Marine Le Pen a França, la Lliga Nord a Itàlia i Llei i Justícia a Polònia no necessàriament es poden traslladar a un bloc opositor extremista potent. Segons Halikiopoulou, l’extrema dreta és “una família diversa” en què no tots els membres es porten bé entre si. Posa com a exemple que formacions com la de Le Pen tendeixen a desvincular – se dels més neonazis com els grecs d’Alba Daurada. Addicionalment, Betz assenyala el factor nacionalista en la difícil equació de les aliances. “Són nacionalistes, i una aliança significaria un tipus de connexió internacional”, diu.