“La humanitat camina molt alegrement cap a un suïcidi col·lectiu”

Avui, , 28-02-2019

Pedro Burruezo es va donar a conèixer als anys vuitanta amb Claustrofobia, un grup pioner en la fusió entre pop, electrònica, flamenc i altres sonoritats del que tot just començava a identificar – se llavors com a “músiques del món”. Claustrofobia va desaparèixer a final dels anys noranta i Burruezo va reaparèixer ja en el nou mil·lenni amb la Bohemia Camerata i altres projectes, amb els quals ha indagat en el llegat musical de la península Ibèrica a l’edat mitjana, eliminant fronteres culturals i religioses entre cristians, musulmans i jueus, des d’una perspectiva sonora i conceptual plenament actual i molt vigent. El seu últim disc es titula
Dervishes & Troubadours (Satélite K, 2017) i recentment ha presentat en directe un trio amb Eduardo Paniagua, un dels grans noms de la música medieval a l’Estat espanyol, i el músic sudanès Wafir S. Gibril. A més, Burruezo dirigeix l’edició espanyola i llatinoamericana de la revista The Ecologist, que aquest any celebra el 20è aniversari.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)