El president dels EUA, Donald Trump, va fer dimarts, per primera vegada, un discurs sobre l’estat de la Unió amb un Congrés que no té sota control, però res va ser nou ni va sorprendre: els mateixos llocs comuns, les mateixes amenaces, les mateixes propostes. Trump es resisteix a canviar res, encara que sigui la demòcrata Nancy Pelosi qui estigui al capdavant de l’esdeveniment.

De nou, com va passar l’any passat, es va veure atrapat en una contradicció, una dicotomia impossible de congeniar: seguir la solemnitat de la vetllada amb un discurs d’unitat i bipartidisme, i alhora no trair la radicalitat unilateral del seu ideari, especialment en immigració i en la desitjada i utòpica construcció del mur a la frontera amb Mèxic.

La naturalesa de l’esdeveniment (les dues cambres del Congrés en una mateixa sala amb el president, el gabinet, els alts comandaments militars, els jutges del Suprem) porta a discursos plens de clams a la unitat, al bipartidisme. “Rebutgem la política de la venjança, la resistència i la retribució i abracem el potencial il·limitat de la cooperació i el compromís”, va dir al principi del discurs, just abans de retornar als clams tradicionals, plens de fal·làcies i només dirigits a una part molt concreta de la població.

No hi ha res més central i cabdal en la ment del president dels EUA que la construcció del mur i la croada contra els immigrants sense papers. Després del tancament de govern més llarg de la història i a les portes d’un nou shutdown per culpa de la incapacitat d’arribar a un acord en aquests àmbits, Trump va decidir no canviar ni una coma del seu pla. No afluixa la corda, i tot i que l’amenaça de declarar emergència nacional a la frontera no va ser explícita, tothom va entendre que no està disposat a cedir.

“Mai s’ha construït el mur adequat. Jo faré que es construeixi”, va sentenciar. L’horitzó de les eleccions del 2020 s’apropa, i cal reactivar la base. Trump creu que el mur amb Mèxic és l’aposta guanyadora: davant la “crisi nacional urgent” dels immigrants sense papers, Trump continua apostant per una barrera física i la criminalització dels estrangers, mentre els estudis i les anàlisis es cansen de rebatre que més immigració no significa més criminalitat, ans al contrari.

El discurs de Trump va ser l’esperat, ple de remeis sabuts i idees antigues que encara no s’han dut a terme. Dos anys després d’arribar a la Casa Blanca res ha canviat en el president, ni els malsons que el persegueixen. Al discurs va aparèixer la trama russa: quan Trump es congratulava de les xifres del “miracle econòmic”, va exigir que acabin les “ridícules investigacions partidistes” que, segons ell, afectaran l’economia futura.

Des de fa temps, el resum anual del cap de l’executiu nord – americà a l’òrgan legislatiu és només un tràmit que serveix més d’espectacle televisiu i demostració pública de posicions polítiques que per saber què té al cap el president. A Trump no li fa res que ja no tingui el control de la Cambra de Representants, situació magnificada ahir per la gran majoria demòcrata a la platea i la marea de dones congressistes vestides de blanc en honor a les sufragistes, una taca blanca que contrastava amb els vestits foscos dels homes blancs del bàndol republicà. Melania Trump, la primera dama, va vestir – se de color fosc per remarcar encara més el contrast. Els gestos són molt importants en una vetllada així, fonamentals per entendre la dinàmica política disfuncional de Washington.

Per això no és estrany que els demòcrates escollissin l’afroamericana Stacey Abrams per replicar el discurs, primera dona negra a fer – ho. Abrams, estrella emergent al partit tot i perdre la cursa a la governació d’Atlanta, va abraçar el discurs pro immigració que domina l’ideari demòcrata i va fer un repàs del programa que ofereix l’oposició a Trump apel·lant al vot que més han de seduir: minories racials i votant femení.

Tampoc va ser casual que la resposta en castellà fos dictada per Xavier Becerra, fiscal general de Califòrnia i líder de la resistència a Trump en l’àmbit governamental. El discurs “havia de servir per convèncer que, d’ara endavant, s’acabava l’engany i la disfunció i començava la cooperació. El que hem sentit ha estat el discurs esgotat de construir murs”, va resumir.