A veure si aconsegueixo explicar – me perquè crec que el tema pot convidar al malentès. El cas és que, encara que no m’ho hagi dit, sospito que hi ha un meu amic de pell blanca al qual li ha recat no poder – se disfressar de “rei negre” en una d’aquestes representacions nadalenques que inclouen les imaginàries majestats de l’Orient. És una de les persones menys racistes i menys classistes que conec. Segur que entén per què a moltes ciutats catalanes, com ara aquella on habita, s’hagi fet cas a la vindicació que els reis i els patges “negres” no fossin pintats en “pastorets” i “cavalcades”. Però ell, com també és el meu cas, creu que els Reis d’Orient només són un producte de la imaginació, feta tradició, i per tant susceptibles de representació. Que no hi ha cap Baltasar de veritat, com tampoc ho són cap Gaspar i cap Melcior, del qual, dit de passada, no sé per què no es qüestiona que sigui encarnat per homes blancs: en el seu cas, el ros només fa referència al cabell?; no podríem suposar que podria ser representat per algú de “pell groga”. Posats a qüestionar, i no ho dic per res, per què no ens plantegem també que els llegendaris portadors de regals per a tota la gent siguin reis i no reïnes?

De totes maneres, entenc que la vindicació que els Baltasar i membres del seu seguici siguin representats per “negres de veritat” té un caràcter simbòlic: és una manera de reconèixer que formen part d’aquesta societat, i així respon a una voluntat de no exclusió. Allò important, però, és que tal reconeixement i tal voluntat siguin més reals que simbòliques. En tot cas, també em plantejo quina és la relació d’aquests Baltasar i patges “de veritat” (que també són de mentida) amb aquesta tradició i representació? Com la senten i veuen? Potser hi poden aportar alguna altra cosa. I penso que, ves a saber, potser els agradaria disfressar – se/pintar – se de rei blanc o de rei ros.