Gairebé cada dia apareixen notícies alarmants sobre els menors estrangers no acompanyats, els famosos MENA. Però es parla poc de les seves motivacions migratòries. Tots ells decideixen migrar perquè viuen situacions de pobresa i precarietat i fugen de les dinàmiques de violència estructural i cultural dels seus països natals.

Jo treballo amb nois majors d’edat que han estat MENA. Treballen als matins en empreses d’inserció i a les tardes van a l’escola d’adults per aprendre català i aconseguir la titulació equivalent a l’ESO. Alguns es plantegen estudiar cicles formatius mentre treballen i uns pocs em pregunten quant costa la universitat. A Catalunya, poden somiar aquestes possibilitats i us asseguro que treballen de valent per aconseguir les seves metes.

Sí, hi ha joves al carrer, inclús alguns delinqueixen, però no oblidem que és un percentatge petit del total de nois que van decidir migrar. No els neguem l’oportunitat de treballar, d’estudiar o d’integrar – se perquè ells ho desitgen amb totes les seves forces i massa sovint els he de veure ofuscats per culpa de tots els entrebancs amb què es troben.