L’any 2015, Alemanya va ser un dels països d’Europa que van compartir el campionat europeu de bàsquet. Durant la disputa d’un partit entre Croàcia i una altra selecció, un aficionat croat va tenir la brillant idea d’alçar un braç, simulant la salutació feixista. La policia alemanya va trigar només uns segons a endur – se’l detingut. De ben segur que no va abandonar el país sense abonar abans una substancial sanció. També a Alemanya, però en dates més recents, un home va saludar uns manifestants amb el nefast gest. Va seguir les mateixes passes. Detenció i multa contundent. Fins i tot el nou rostre polític de la ultradreta alemanya, l’AfD, té cura d’evitar fer apologia directa del nazisme perquè en coneix les conseqüències. En paral·lel, a l’Estat espanyol s’observen imatges diàries de descerebrats aixecant el braç amb la mateixa facilitat amb què es demana una barra de pa al forn i bramant càntics franquistes com qui entona la cançó de moda de l’estiu. I no passa absolutament res. Ningú mou fitxa. La imatge s’està normalitzant a un ritme frenètic, amb el greu perill de contribuir així a la seva impunitat. No es pot perdre un sol dia més en actuar contra el ressorgiment de l’extrema dreta i urgeix com mai la posada en marxa d’un grup de treball amb coneixement de la realitat i amb capacitat d’incidir sobre les lleis actuals. Cal actuar amb fermesa contra el feixisme i el racisme (sempre van junts) abans la situació sigui irreversible. Si no ho és ja.