L’Ajuntament de Barcelona calcula que almenys 30.000 estrangers viuen a la ciutat en situació irregular, una xifra a la qual es podrien sumar aquells ciutadans no comunitaris que estan empadronats a la ciutat però que tampoc tenen permís de residència. Aquestes dades les va donar a conèixer ahir l’alcalde Joan Clos durant una conferència de premsa sobre la immigració a la ciutat, un col·lectiu que va superar el mes de gener passat la barrera de les 260.000 persones, fet que suposa un 15,9% dels habitants de la capital.

Respecte a l’any 2004, la població immigrant ha crescut un 12,6% – ha passat de 230.942 a 260.058 persones – , un ritme de creixement que s’ha alentit, però en el qual es manté la tendència que marca que el col·lectiu d’immigrants més nombrós procedeix dels països llatinoamericans, que ja suposen gairebé dos terços del total, seguits pels europeus (24%), els asiàtics (16%) i els africans (8,6%).

Per l’alcalde de Barcelona, la crisi que viuen països com el Perú i l’Equador ha provocat aquests importants corrents migratoris. Va recordar que fa uns anys els ciutadans llatinoamericans escollien Madrid per provar sort, però ara un percentatge important es decideix per Barcelona, malgrat que el català pugui suposar un handicap per a ells. L’alcalde Clos també va revelar que molts ciutadans italians que resideixen a Barcelona tenen la doble nacionalitat amb Argentina.
 
Els majoritaris

Pel que fa als col·lectius d’immigrants “específics” de Barcelona – si es comparen amb altres punts de l’Estat espanyol – , Clos va assenyalar els pakistanesos, indis i filipins com les nacionalitats més visibles al centre de la capital.

L’alcalde preveu que el nou marc legal comunitari, que ha obert aquest mes la frontera als ciutadans de l’Europa dels 25, provocarà l’arribada d’immigrants d’aquests països mentre el ritme de creixement de l’economia barcelonina superi el de ciutats italianes i franceses.

Per districtes, els que tenen més població immigrant són Ciutat Vella (38,5%), Eixample (16,4%) i Sants Montjuïc (17,8%), i els que menys són els d’Horta (11,1), les Corts (11,2) i Sarrià – Sant Gervasi (11,4%). Respecte als 4.459 expedients de processos de reagrupament oberts a la ciutat, les nacionalitats que més el sol·liciten són d’origen llatinoamericà.