La piulada que va desembocar en la primera condemna per catalanofòbia, el març del 2017, deia: “Poca merda veig al Twitter per haver – se estavellat un avió ple de catalans.” Ho va escriure un internauta del Vallès Occidental poc després de l’accident de l’avió de Germanwings als Alps, el 24 de març del 2015, en el qual van morir 150 persones, moltes catalanes. L’home, de 39 anys, va acceptar fer un curs de drets humans perquè el jutge li suspengués la condemna de vuit mesos de presó per aquella piulada i d’altres de caràcter xenòfob, segons el fiscal. “Ara soc conscient que el que dic pot fer mal, que provoca reaccions. Jo em podia ofendre però no pensava en els altres”, afirma Joan (nom fictici), i assegura que amb aquella piulada volia mostrar la seva “ indignació”. Se li va ordenar esborrar les piulades ofensives, però no se li va prohibir l’ús de Twitter. Des que l’abril passat que va acabar el curs, però, confessa: “Ara miro les xarxes socials, però no hi escric res.”

Assistir a un curs de drets humans per part de condemnats de delictes d’odi –darrerament s’han disparat els d’islamofòbia i de motivació política– va ser una idea pionera de Miguel Ángel Aguilar, fiscal del servei de delictes d’odi i discriminació de Barcelona. El Departament de Justícia ofereix aquests cursos, que tenen una durara de 30 hores i que imparteixen professionals especialitzats. Els tècnics de les mesures penals alternatives a la presó són els encarregats de fer complir aquests cursos, que es poden fer els dissabtes per no entorpir l’horari laboral, com va fer Joan. Des del 2015 hi ha hagut 55 persones que han realitzat el curs de drets humans. D’aquest total, ara hi ha 14 penats que el fan i tres que esperen formar un grup, detalla Pilar Heras, directora general d’Execució Penal a la Comunitat i Justícia Juvenil. “És un programa terapèutic que dona eines a les persones perquè siguin més sensibles i flexibles”, assegura Heras.

“Érem sis persones i tots molt diferents”, recorda Joan. “Les sessions eren molt participatives –afegeix–, en parlar dels prejudicis, que tots tenim, de quins sentiments et transmeten unes imatges, com ara un toro, i hi aprens que el que fas ha de ser coherent amb el que penses.” Joan es defineix “sorprès” de “l’altaveu i la repercussió” que les xarxes socials poden donar a missatges, que es poden “mal interpretar” i acabar en discursos d’odi. “És un desafiament poder desarticular un esquema mental d’odi”, assegura la psicòloga i coordinadora dels cursos de drets humans, Ana Lamelas. “ Primer de tot són les emocions, de por o refús, vers unes persones o una cultura; aquestes emocions condueixen a un pensament automàtic de creences i prejudicis, com ara que tots els romanesos roben perquè un ho va fer no sé quan, i que desemboquen en una conducta, que pot ser violenta”, exposa Lamelas. I afegeix: “No es neix violent, és una escalada, i no massiva, sinó cap a grups vulnerables.” Tots tenim un sentiment de pertinença, una identitat social, i per no admetre la diversitat algunes persones –indica– creen prejudicis i discriminació.