Han passat 35 anys des de l’aprovació de la llei de normalització lingüística. En aquest temps, el marc sociolingüístic ha variat substancialment, fins al punt que actualment a les escoles catalanes es parlen fins a 200 llengües diferents. Davant d’aquesta nova realitat, el govern ha decidit actualitzar el model lingüístic del sistema educatiu amb una aposta clara pel plurilingüisme i la interculturalitat. Sempre, això sí, mantenint el català com a llengua vehicular i el castellà i l’anglès com a llengües curriculars, però valorant també els idiomes d’origen com a instrument substancial d’integració. L’objectiu, segons recull el mateix informe, que ahir es va presentar públicament en un acte solemne presidit pel vicepresident del govern, Pere Aragonès, al Petit Palau de la Música, és “vetllar perquè la societat catalana tingui uns ciutadans plurilingües que, a més del català, el castellà i l’anglès i/o altres llengües d’abast internacional, puguin comunicar – se també en les seves llengües d’origen”.

L’informe presentat ahir, que es pot consultar a la web del departament en quatre idiomes –català, castellà, francès i anglès–, és en realitat una posada al dia d’alguns canvis que ja s’han anat introduint en el sistema educatiu en els últims anys. De fet, com explica Josep Vallcorba, director general d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, que porta també els temes de llengua, “en els últims deu anys s’ha avançat molt i el que ara fem és recollir les experiències que ja tenim i validar – les amb la recerca universitària i les directrius internacionals que van en la mateixa direcció”.

Vallcorba no dubta a assegurar que es tracta d’una mena “d’ITV de l’educació lingüística” del país, tenint molt clar que “en un context de riquesa cultural el que cal és fer de la necessitat virtut i posar en valor aquest plurilingüisme i aquesta interculturalitat”. Per Vallcorba, la capacitat d’acostament real de l’escola a les altres llengües és clau per garantir la integració i la cohesió social. El mateix document ho deixa bé clar: “El manteniment i la difusió de les llengües d’origen de l’alumnat nouvingut és també un objectiu del nostre sistema”, però no només pel valor que tenen per a aquest alumnat, sinó també com a element “d’internacionalització de la societat i l’economia catalana”. Del que es tracta, subratlla Vallcorba, “és de potenciar la dimensió comunicativa, més enllà de la pròpia llengua”. O dit d’una altra manera: “Aconseguir una competència comunicativa única i fer servir diferents llengües per construir el coneixement.”

Més enllà d’aquest plantejament més conceptual i teòric, que s’alinea amb polítiques comunes de la Unió Europea, on ja s’ha fixat el domini de diverses llengües com a objectiu per al 2020, l’informe planteja també la necessitat que els centres introdueixin canvis metodològics i organitzatius, imprescindibles per aplicar el nou model amb èxit. Això implica, entre altres coses, ensenyar les llengües a través de totes les matèries o que assignatures troncals com ara matemàtiques, ciències naturals o socials s’imparteixin en anglès, però també que es pugui escollir xinès o àrab com a segona llengua curricular o que a les classes hi hagi “petits gestos d’aproximació simbòlica, amb un conte o una salutació en la llengua d’origen per garantir la continuïtat escola – família i també una major autoestima”, explica Vallcorba.