Si cada un dels gairebé 12 milions d’immigrants indocumentats que hi ha als Estats Units hagués deixat de treballar i comprar dilluns, el cost sobre l’economia nord – americana hauria estat de més de 1.250 milions de dòlars, segons càlculs de la cadena CNN. Però no va ser així. Els analistes creuen que és difícil comptabilitzar l’impacte econòmic de la jornada, ja que el seguiment va ser desigual. “És una manifestació simbòlica enorme però és improbable que tingui un impacte perceptible en qualsevol variable econòmica”, assegurava l’economista Bill Cheney.

De fet, el que es va deixar de comprar l’1 de maig es va comprar el dia abans o l’endemà i el mateix va passar amb les vendes, les entregues o la feina. L’efecte econòmic va ser menor del que s’esperava però el missatge va quedar clar: els treballadors i consumidors hispans són essencials per a l’economia nord – americana.
 
Dependència econòmica

La jornada es va convocar amb el lema Un dia sense immigrants per posar en evidència la dependència de l’economia nord – americana dels treballadors estrangers. Algunes empreses van tancar o modificar els seus horaris, però molts altres immigrants van optar per anar a treballar, sobretot a la Costa Est. A Los Angeles, en canvi, els organitzadors qualificaven la jornada d’"èxit i triomf". El director de l’Hermandad Mexicana Nacional, Raúl Murillo, va explicar a aquest diari que 100.000 alumnes no van anar ahir a classe al districte escolar de Los Angeles. “Això significa una pèrdua de 40 dòlars per estudiant”, va explicar Murillo, per a qui la jornada del Primer de Maig demostra “que no estem equivocats i que el que demanem és just”. No totes les organitzacions d’immigrants donaven suport al boicot.

Els immigrants van fer, però, una nova demostració de força amb les massives manifestacions que es van fer de punta a punta del país per forçar el Congrés que trobi la forma de legalitzar – los. A Los Angeles van sortir al carrer prop de mig milió de persones i a Chicago unes 300.000. Houston, San Francisco, Orlando i Nova York, entre d’altres, també van acollir grans concentracions d’immigrants, la majoria hispans, vestits amb samarretes blanques que van contribuir a mantenir l’atenció sobre la reforma migratòria que s’ha de debatre al Senat. El mexicà Aurelio Camacho va demanar permís a la feina per poder acudir a la concentració a Union Square, el centre de totes les protestes a Nova York. “He vingut per donar suport a la lluita per a la legalització dels indocumentats, perquè també nosaltres som part d’aquest país i en canvi som il·legals”, assegurava aquest sense papers. “¿Veus tota aquesta gent que hi ha aquí? Sense els hispans no poden fer res!” exclamava el Raúl, que confia a aconseguir en un parell d’anys la ciutadania després de 25 com a il·legal, cosa que no ha impedit a aquest hondureny obrir el seu propi negoci.

Es calcula que els dos milions de negocis hispans que hi ha als EUA contribueixen amb 300.000 milions de dòlars a l’economia nord – americana. A les concentracions de dilluns es van sumar també immigrants d’altres nacionalitats, sobretot xinesos i africans, i també nord – americans que donen suport a les seves reivindicacions. “La meva mainadera té més valors que molts polítics de Washington”, deia la pancarta que sostenia una nena de dos anys mentre el seu pare empenyia el cotxet.

La pressió dels estrangers no s’atura i el proper 19 de maig hi ha convocada una nova manifestació d’àmbit nacional a Washington a la qual s’espera que assisteixin immigrants de tot el país.