La portada del diari hispà El Diario apareixia ahir en blanc i amb un missatge clar: Un dia sense immigrants. No treballar, no anar a classe, no vendre, no comprar. Aquesta era la consigna per als 35 milions d’immigrants que hi ha als Estats Units, dels quals gairebé 12 milions estan en situació irregular, la majoria hispans. Però de vegades, com els passa als mexicans Renato Pacio, de 31 anys, i Tomás Leonardo, de 50 anys, l’obligació mana. Treballen de cuiners a l’establiment de menjar ràpid Energy Food, a Manhattan. Ahir portaven samarretes blanques, el color que identifica les seves reivindicacions. Els patrons els van amenaçar de fer – los fora si no hi anaven, però van aconseguir que els deixessin plegar abans per anar a les manifestacions.

“Demanem una oportunitat per obtenir la ciutadania, perquè ens ho mereixem”, explica el Tomás, pare de dos fills que han d’anar aviat a la universitat i que, en cas que no obtingui els papers, haurà de tornar al seu país. Ell té dues feines. De 3 a 7 del matí treballa en un bar i després encara fa deu hores més a l’establiment de menjar ràpid. “Treballem massa i la gent ho sap. Aquesta feina no la faria cap americà. A qui li agrada tallar cebes o netejar lavabos?”, es pregunta el Tomás, que porta set anys als EUA. Compensa? “I tant, tinc els fills estudiant i aquests diners no els guanyo a Mèxic”.

A l’hora de dinar el Carlos Guevara, de 27 anys, seu amb els companys de manteniment de l’hotel on treballa en uns bancs del carrer 49. Cap d’ells ha fet boicot, però aniran tots a la marxa, menys el Carlos. “Avui feia torn doble i no podia”, s’excusa. Això significa que treballarà setze hores seguides. Tampoc té papers, fa tres anys que va arribar d’Hondures i va creuar la frontera sol, caminant. “Només fa falta valor”. Amb coyote [el qui ajuda a creuar la frontera] són 5.000 dòlars. No li agrada viure aquí, però ho fa per enviar diners a casa. “Al meu país tinc més llibertat”. Entre altres coses, podia fumar on volia. Necessita els papers per “sentir – se segur” i poder tornar de vacances.
 
Un dia qualsevol

Al centre de Nova York ahir l’activitat era similar a la d’un dia qualsevol. El seguiment de la vaga i del boicot va ser desigual, tot i que les marxes convocades als diversos districtes van ser massives i també ho va ser la manifestació que s’havia convocat a les quatre de la tarda – hora local – a Union Square. A Queens, el Bronx i Brooklyn es van convocar aturades parcials al migdia. Només a Brooklyn unes 5.000 persones van formar una cadena humana i van ocupar més de 25 carrers, segons va explicar Artemio Guerra, líder de l’associació Unión de la Comunidad, que tem represàlies per als qui no van anar a treballar.

La Josefina agafa el metro per anar a casa. “No penso comprar res en tot el dia, em quedaré a casa i faré boicot per donar suport als qui no tenen papers”, diu aquesta dominicana. A Union Square, el mercat a l’aire lliure funcionava a mig gas i els autobusos barats des de Nova Jersey, usats per immigrants, no operaven. Al quiosc del carrer 45 amb la Cinquena Avinguda, el dependent xinès Songi explica que ha notat un descens en les vendes. “A la una del migdia ja els he venut tots [els diaris] i avui encara me’n queden quinze. Els hispans de cada matí no han vingut”.

A la cantonada del davant, Antonio Villegas, home anunci, reparteix publicitat del restaurant jueu Aron’s. Per aquesta feina, que li paguen a 6 dòlars l’hora, va deixar a Mèxic dona, amics i fills, i fa sis anys que no els veu. “És dur, però la necessitat hi obliga”, diu amb resignació. Vol els papers per trobar una feina més bona. “Hi ha empreses que no em contracten per no arriscar – se”, explica.

El colombià Omar Isasa ho sap. Va arribar fa vint anys i les coses li han sortit bé, ara condueix limusines. “Però no oblido els meus companys”, diu. Per això aparcarà el cotxe i anirà a manifestar – se com els altres, “perquè el govern els doni l’oportunitat de complir el seu somni”. Que no és cap altre que treballar setze hores a 6 dòlars l’hora. Això sí, amb papers.