Milions de persones es manifestaran avui per demanar més drets per als immigrants, en una protesta que probablement serà la més gran que es recorda als Estats Units, però encara no hi ha acord sobre si el dia es convertirà en un boicot “per paralitzar ciutats senceres” o en una jornada de marxes de solidaritat i contra les lleis que convertirien els immigrants en delinqüents.

Mentre la resta del món celebra avui el Dia del Treball, els immigrants il·legals i molts de legals, es plantegen si deixar la feina per un dia i demostrar que la seva presència és necessària per al funcionament del país: les escoles, les fàbriques, els restaurants o els hotels, es quedarien sense nens, treballadors, cambrers, cuiners o personal de neteja, fins al punt que no podrien funcionar. En molts llocs, els treballadors d’hoteleria són gairebé la meitat estrangers i és molt probable que la gran majoria no estiguin legalment dins del país.

Tot i que els actes de solidaritat són per a tots els immigrants, l’atenció és principalment per als llatins, perquè el gruix dels indocumentats han arribat de Mèxic, on alguns grups han demanat també per avui un boicot de tots els productes nord – americans, una iniciativa que no té suport del govern mexicà per la reacció negativa que provocaria als EUA.

En general, les veus de moderació són dels líders llatins, preocupats perquè un boicot estengui el sentiment antiimmigració que ja existeix en molts sectors del país, com es va poder veure en la proposta de llei aprovada per la Cambra de Representants, que converteix en delicte la immigració il·legal i també l’ajuda a aquests “criminals”, encara que vingui d’esglésies i organitzacions caritatives.

Abans de saber quina seria l’estratègia dels organitzadors, algunes empreses alimentàries amb una gran plantilla immigrant van decidir tancar avui perquè segurament no hi hauria prou personal i ningú dubta que, si hi ha un boicot, es paralitzaran els serveis bàsics en ciutats com Los Angeles, Nova York, Miami o, fins i tot, Washington i Chicago.

Els que més insisteixen en aquesta posició “dura” són sovint els companys de viatge que s’han afegit a la protesta, en general líders negres dels moviments de drets civils, tot i que també hi ha blancs d’esquerra que veuen la protesta com una possibilitat d’atacar les “classes opressores”, és a dir, els “privilegiats que tenen el poder”. Escoltant les seves declaracions en la darrera setmana, quan animaven els llatins a fer boicot, semblava que volguessin ressuscitar la Coalició de l’Arc de Sant Martí, formada fa dues dècades pel predicador negre Jesse Jackson, en un intent d’aplegar tots els grups minoritaris i racials per oposar – se al sistema establert dels blancs privilegiats i rics.

La coalició no va durar gaire, en bona part perquè els seus principals membres, negres i llatins, generalment no s’entenen gaire: els negres estan dolguts perquè els estrangers els passen per davant en posicions i treball. Els llatins tenen tendències més conservadores que els negres, que majoritàriament voten pels demòcrates (més d’un 90%).
 
El president i el seu doble

Aquests immigrants volen integrar – se en la societat i no utilitzen els eslògans dels negres que, basant – se en els drets dels ciutadans, poden criticar els EUA per les dificultats que tenen. Els llatins, en canvi, volen convèncer els sectors antiimmigrants que seran ciutadans fidels i, per demostrar – ho, fins i tot han preparat per avui un himne nacional en espanyol. Tampoc és cap garantia: el president nord – americà, George W. Bush – que dissabte va sorprendre els 2.600 convidats que van assistir al sopar de corresponsals de la Casa Blanca en aparèixer amb un doble, l’imitador Steve Bridges – , va dir que l’himne s’ha de cantar en anglès i que qui vulgui viure als EUA l’ha d’aprendre. Els ultraconservadors veuen un complot per convertir l’espanyol en l’idioma del país o posar l’anglès en segon terme.