De cop, sembla que no tot rutlla tan malament en la integració dels refugiats en el món laboral alemany. Unes 300.000 persones del total d’1,3 milions de peticionaris d’asil arribats a Alemanya des del 2015 han trobat feina, segons les dades del mes de maig de l’Agència Federal de Treball. Un augment de 103.000 persones respecte al mateix mes de l’any passat, en la seva majoria procedents de Síria, l’Afganistan, Nigèria i Somàlia.

S’ha necessitat temps i el camí no ha estat fàcil, com tampoc no ho és l’aprenentatge de l’alemany. Però els que tenen el perfil adequat i segueixen la via correcta –cursos d’integració i formació professional– ho aconsegueixen, va explicar el president de la BA, Detlef Scheele, a l’agència de notícies alemanya DPA.

Hi ha uns 482.000 refugiats més que esperen l’oferta de feina que els permeti integrar – se. I més de 250.000 llocs de feina per cobrir, en un país on la taxa d’atur és baixa –5,1%– i on la indústria no para de reclamar mà d’obra qualificada.

Si tot es resolgués a cop d’estadística no hi hauria d’haver cap problema per integrar els nouvinguts, ni que sigui a mitjà termini. Aquesta era la visió d’Angela Merkel quan el 2015 va decidir mantenir obertes les fronteres als refugiats que arribaven des d’Àustria. Aquella defensa li va sortir cara, perquè la banda més dretana del seu bloc conservador –i especialment la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU)– se li va tirar al damunt. Merkel ha reculat i ha frenat l’entrada de refugiats, mentre els bavaresos l’acusen d’haver fet “créixer” la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD), actualment líder de l’oposició al Bundestag (Parlament) i representant del discurs xenòfob.

Horst Seehofer, ministre de l’Interior i cap de la CSU, ha fet un gir paradoxal en la línia de duresa. De cop, redacta un projecte de llei que reconeix Alemanya com a país d’immigració i on estableix una mena de catàleg de quines han de ser les condicions per incorporar – hi treballadors extracomunitaris.